"Cal plantar cara a l’agressor!, els nostres polítics no ho entenen això i crec que ni ho volen entendre. Però ve una nova generació d’homes desperts, determinats i valents!"
Ha arribat el moment d’aplicar l’Estatut. I, com sempre, la lletra diu una cosa i la música una altra. Cal negociar-ho tot, i a cada bugada hi perdem un llençol. Això ens passa per pretendre pactar quantitats. L’única aspiració útil del nou Estatut hauria d’haver estat pactar el mètode de càlcul: el del PIB, les balances, etc. Perquè cada vegada que fixem una xifra, canvien la manera de calcular-la. És com l’IPC: si puja la benzina, li abaixen el pes, si baixa el calçat, llavors sembla que tothom compra sabates…. Quan ens adonarem que no hi ha res a fer? Som una dona maltractada per un marit malcarat que se’ns queda el sou i ens pega perquè treballem poc. Només parlar de divorci ens fa por per les bufetades que vindran. I no ens adonem que ens pega (perquè ho fa carinyosament) fins i tot quan li hem preparat un bon sopar. Com més s’enfada, més submisos, i com més submisos, més ens pega, lògicament.
—————————–
Cal plantar cara a l’agressor i ho farem! Aporta el millor de tu, fes forta Catalunya Acció, fes forta Catalunya des de la base del poble menut!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!