Emigdi Subirats i Sebastià

Dimarts passat va tenir lloc  un interessant col·loqui, a l’espai radiofònic "La tertúlia" d’Antena Caro Roquetes (96.0 fm),  durant el qual vàrem debatre la necessitat d’aplicar  un nou model per a les Festes Majors de la Cinta.  En l’esmentat debat vàrem intervenir-hi: Jordi Jordan (portaveu de l’executiva local d’ICV), Jordi Roig (membre de l’executiva tortosina d’ERC), Artur Gaya (professor de l’aula de música tradicional), Domingo Tomàs (president de la Colla Jove de Dolçainers) i jo mateix, mentre que el regidor de festes tortosí va excusar la seua presència, la qual cosa va ser una llàstima ja que ens hauria agradat poder contrastar opinions amb el màxim responsable actual de les festes. El grup municipal d’ICV va fer públic fa un parell de mesos un document de treball, mitjançant el qual feia tot un seguit de propostes per a dinamitzar i canviar l’orientació de la Festa Major de la ciutat. A partir de l’ideari presentat pels ecosocialistes, vàrem parlar de tot un seguit d’alternatives a l’actual model de programació festiva, sobre el qual vàrem coincidir tots els presents que està completament desacreditat en no ser gens atractiu per a la ciutadania tortosina ni ebrenca. Tots vàrem poder dir la nostra, dintre d’un bon clima de debat que apostava per la necessitat imperiosa de trobar solucions oportunes ben prompte. Personalment, vaig remarcar el fet que em semblava molt interessant el document d’ICV, pel fet que l’havien tret en el moment adient (amb temps suficient per preparar la programació del proper any) i, sobretot, que no m’agradaria que acabés en paper mullat pel fet d’haver estat concebut per un grup de l’oposició. De fet, l’equip de govern no hauria de fer orelles sordes davant d’aquest debat, sinó que hauria de posicionar-se amb un model propi o treballar a partir de l’interessant document que ha redactat ICV, el qual, malgrat que el considero plenament vàlid, admet esmenes òbviament. 

El model que proposa ICV (podeu trobar-lo més extens en un post anterior o al bloc de Jordi Jordan, http://www.jordijordan.blogspot.com/) queda resumit amb els següents punts bàsics: "Menys dies i més qualitat.  Enquadrar els actes festius en diferents espais/recintes sectorialitzats (la nova plaça de la Catedral, la plaça del Rastre, la plaça de l’Ajuntament, el parc Teodor Gonzàlez, l’estadi i el passeig de l’Ebre, el pavelló firal, i  la plaça del Carrilet). Un únic circuit consensuat per a la realització cada dia d’una activitat. Noves activitats per animar les festes: concurs de castells de focs,  circuit de barres tortosines en els principals recintes; concurs de la “tapa tortosina”,  recuperació del concurs d’engalanar els carrers. Actuacions musicals de bon nivell, etc.".

Bona part de la discussió entre els tertulians es va centrar en la idoneïtat de reduir el nombre de dies de la Festa Major. Va haver-hi opinions per a tots els gustos, atès que és un afer amb pros i cons. Jo sóc partidari clarament de la reducció, ja que crec en unes festes atractives que no depenguin d’una llargària excessiva, ja que el context sociolaboral ha canviat molt durant els darrers anys. Domingo Tomàs i Artur Gaya varen introduir el tema de la importància de tenir tècnics de direcció festiva professionalitzats, com disposen altres consistoris com el de Tarragona. Tots vàrem estar d’acord que tant el producte cultural com el festiu hauria d’estar en mans de persones emprenedores i que sàpiguen molt bé què es porten entre mans. Els nostres consistoris haurien d’apostar per dinamitzadors culturals i festius de primer ordre, ja que ni molt menys són regidories residuals (com massa sovint semblen concebudes, i no és demagògia). També vàrem voler destacar el fet que la Festa del Renaixement no pot actuar com a substitutòria de la tradicional Festa Major de tota la vida, atès que ha estat concebuda tothora amb un tarannà completament diferent.

Crec que va ser un debat productiu en què vàrem posar damunt la taula tot un seguit d’idees que de ben segur ajudarien a fer les Festes més atractives. Considero com a molt positiu el fet que ICV hagi encapçalat aquest debat i que continuï insistint amb aquest tema, ja que la Festa Major  no deixa de ser un retrat escaient de la ciutat: és un dels espills de la societat tortosina. També és una mostra evident que es pot fer oposició constructiva (no sempre fàcil), amb l’aportació d’idees i debats tostemps. Jordi Roig, representant d’ERC, també es va mostrar molt interessat en aquest canvi de model de festes, ja que des de l’executiva local dels independentistes també estan treballant al respecte, la qual cosa em complau moltíssim. Formen part de l’equip de govern i han de saber vendre les seues idees i propostes, malgrat no ser-ne els responsables directes. Ell mateix ha estat membre de la darrera comissió de festes, i des del seu bloc personal "Lo portal de Remolins" (http://loportalderemolins.blogspot.com/) ens fa cinc cèntims de la vida lúdicofestiva de la ciutat, la qual cosa he lloat personalment en diferents ocasions.

No cal dir que era el tertulià menys especialitzat en el tema festiu, malgrat ser qui va idear la tertúlia. A partir de la meua amistat amb Jordi Jordan, vaig creure oportú crear un espai de debat sobre aquest tema que considero d’interès ciutadà. Em va satisfer comprovar la il·lusió amb què els representants d’ERC i d’ICV vivien el tema, i també escoltar l’opinió de dos dinamitzadors culturals del nivell d’Artur Gaya i Domingo Tomàs. 
Tenim un document al davant, ben redactat i estructurat, que compta amb el beneplàcit d’alguns importants referents lúdics de la ciutat. Arriba el moment de moure fitxa, ja que la ciutat mereix unes festes majors diferents  que il·lusionin la ciutadania. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!