Emigdi Subirats i Sebastià

  La baixada de suport electoral que va tenir la candidatura Campredó poble el 1995 em va fer apartar del món de la política activa durant quatre anys. Sempre accepto els resultats electorals i faig autocrítica, no culpo mai els altres quan les coses no surten com tu vols, i en vaig donar un exemple. Em vaig dedicar íntegrament a l’estudi d’idiomes i a treballar sense treva per la meua acadèmia Nessie School a Amposta. Em va desmotivar un xic la lluita pel meu poble, mentre que la lluita independentista la vaig limitar a l’assistència a manifestacions i actes públics. Després de les eleccions municipals de 1999, ERC tornava a l?ajuntament de Tortosa en el qual no havia tingut representació des dels temps de la II República, quan varen ostentar  l?alcaldia de la mà del polític màrtir Josep Rodríguez (assassinat a la presó de Pilats de Tarragona). El nou regidor era Lluís Martin Santos, antic company meu de l?institut Joaquim Bau. Tot i que vaig preferir no anar a les llistes, pel fet que era membre de la Comissió Promotora de la Segregació, em vaig engrescar amb la seua proposta. No amago tampoc el fet que encara conservava algunes reticències envers ERC, per tot el que havia passat amb l’OPA Colom-Rahola a principis de 1990. Tot i això, he de dir a favor d’ERC-Tortosa, que acceptaren sempre els meus lligams sentimentals i estratègics amb l’independentisme extraparlamentari i em varen donar un tracte exquisit i un suport total en la meua activitat. A Campredó els resultats electorals varen ser extraordinaris, vàrem superar els 160 vots (més del 25% dels sufragis), la qual cosa estava molt per dalt del suport electoral rebut arreu del municipi. El vot segregacionista va dividir-se  entre ERC i el PSOE, amb l?absència electoral de Campredó poble (la candidatura segregacionista amb la qual ens havíem presentat el 1991 i el 1995), però ERC va doblar els resultats dels socialistes. Va haver-hi un canvi polític important a Tortosa amb el pacte entre el PSOE i el PP, una aliança estranya que havia de portar Joan Sabaté (que aleshores militava a ICV) a l?alcaldia. Vàrem rebre el canvi polític amb alegria ja que ens obria noves perspectives, malgrat la recança que suposava veure els partits espanyols al poder. La il·lusió va durar poc, Sabaté va destruir el seu propi partit ICV i es va convertir en un trànsfuga amb totes les de la llei. Jo vaig passar a ser el representant d?ERC al Consell Assessor de Campredó, i posteriorment em vaig afiliar al partit. Vaig fer aquesta aposta política, perquè creia en el projecte d’ERC a la ciutat, malgrat que ideològicament jo em mantenia al mateix lloc de sempre. L?alcalde pedani del poble era Eduard Gas, antic candidat de Campredó poble. Conjuntament amb l?amic Damià Grau de Soldevila, tiràrem endavant nombrosos projectes culturals ja que em van fer representant de cultura del Consell Assessor. A Tortosa, ERC estava a l?oposició, però a Campredó tiràvem endavant nombrosos projectes, la qual cosa va rebre sempre el suport total de la direcció republicana a la ciutat. Vàrem dinamitzar el poble culturalment: vàrem redactar la pàgina web de Campredó (http://www.altanet.campredo.org), vàrem donar totes les idees per a la celebració de la Diada de Campredó en el marc de les festes majors de Tortosa: exposició del pintor Francesc Llop,  presentació de ?Vent de dalt? de Xavier Guillamon, la primera novel·la campredonenca, trobada gastronòmica, etc.; vàrem fundar l?Associació d?Amics de Francesc Llop (Campredó 1873- Barcelona 1970) per recuperar l?obra de l?il·lustre pintor campredonenc, i la Colla de Grallers que va gravar la ?Jota de Campredó? dintre del CD Recapte de sons amb 19 colles més de les comarques centrals dels Països Catalans. Era la primera cançó enregistrada per uns campredonencs. Vàrem instaurar la diada del patrimoni templer l?1 de maig, amb l?organització de baldanada popular, lectura de  manifest i exposició de torres a la Torre de Font de Quinto. Vàrem publicar dos revistes culturals i vàrem col·laborar amb el Grup local de pessebristes que realitzaven una feina extraordinària amb la construcció de deu edicions del pessebre monumental. També vàrem redactar nombrosos dossiers en demanda de la dignificació del nostre patrimoni templer. Vàrem fer una tasca intensa que va merèixer l?aplaudiment fins i tot de formacions polítiques amb les quals havíem estat enfrontats (mai no m?amago, parlo de CiU). No obstant, vàrem rebre tot el boicot possible per part de l?equip de govern del PSOE, que ens veia com adversaris perillosos i es va dedicar a destruir tot allò que fèiem, malgrat que en els darrers mesos ERC s’havia incorporat al govern tortosí durant el període de tramitació del funest Pla Hidrològic d’Aznar. També vàrem tenir molta decepció amb l?actitud personal política d?Eduard Gas, teòricament company de lluita però que seguia totes les ordres que li manaven des de Tortosa. M?unien massa coses a l?alcalde (relacions familiars i d?amistat), ens hauríem acabat barallant, i vaig decidir plegar. També va influir les males relacions que teníem amb la regidora de pedanies (exemple d’ineficàcia i de droperia, la qual cosa l’ha portada al Parlament de Catalunya. quin nivell!!!), i una baralla fortíssima amb un regidor del PSOE anticatalà que és una autèntica lacra política i una mala persona.

 Vaig militar a ERC encara un any més, fins que vaig decidir plegar per cansament. No vaig tenir mai cap discussió amb cap membre d?ERC. La meua relació personal amb els regidors Martin Santos i Salvador Peiró va ser excel·lent. Senzillament el moment polític no m?agradava amb els lligams amb el PSOE a Tortosa i a Catalunya. Hauria vist amb il·lusió el canvi polític català amb el tripartit, però mai no vaig confiar amb la branca espanyola de l?esmentat pacte d?esquerres. El temps m?ha donat la raó, amb el que han fet els socialistes destruint les possibilitats d?ampliar l?autogovern de Catalunya i il·legalitzant la Federació catalana de patinatge quant a les competicions internacionals. Sóc partidari d?aprofundir lligams amb els grups independentistes extraparlamentaris, també amb ICV (el missatge que donen alguns dirigents com Raül Romeva és molt atractiu) i amb els sectors catalanistes i menys conservadors de CDC, però dubto que es pugui treure res de positiu de la relació amb el PSOE, ni el d’ací ni el d’allà. Una cosa que sí que he après des quan era jove és no desqualificar cap projecte català. Jo em sento membre de l’independentisme rupturista, i no és una contradicció que em trobi en l’òrbita d’ERC (la raó principal és Campredó, ja que des la formació republicana tenim una plataforma interessant per treballar), però no menyspreo mai cap independentista vinculat a ICV o CDC, malgrat les diferències estratègiques que puguin haver-hi. En la lluita per l’alliberament nacional ens necessitem tots i totes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!