Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

14 de juny de 2007
Sense categoria
0 comentaris

SENTIA UN DESFICI INGENT A DINTRE (4, i final)

He composat aquest conjunt de 8 poemes, "Sentia un desfici ingent a dintre", per llegir-los el proper 28 de juny durant la 2 Vetllada poètico-musical que se celebrarà a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, en la qual hi prendran part igualment els poetes ampostins Rafel Haro, Rafel Duran, Cristòfol Pons i la poetessa Clara Salvadó, el flixanco Albert Guiu. L’indret del recital poètic és magnífic: la terrassa del riu de l’esmentada biblioteca. Ens acompanyaran musicalment el grup de guitarres de l’escola de música de la Unió Filharmònica.

"Sentia un desfici ingent a dintre" pretén ser un homenatge al desig passional, a l’ànsia amorosa que no coneix de condicions socials ni d’edats. "El jaç sencer és el nostre món", el missatge del llit com a lloc de joc passional conqueridor de qualsevol faceta del plaer.

L’any passat vaig presentar en aquesta mateixa vetllada, que coorganitzo amb la bibliotecària Joana Serret i el seu ajudant Carlos Serrano, el poemari "De nom, Cristòfol", que també està penjat en aquest bloc i pretenia ser un homenatge a la figura del cavaller medieval tortosí Cristòfol Despuig.

VII

 

L?escalfor del moment m?altera el ritme.

Flairo un caliu olorós de pell ardent.

La mirada va encesa envers el fruit inert.

La carícia arrossega sospirs flagrants.

No penso en res, ni en revoltes contundents

que destronen veloçment desraons insípides.

Crido suau, veloç, a ràfegues endimoniades!

La fogor de la sang en joia immemorial

travessa la inèrcia més activa dels sentits.

S?apodera de mi l?encant abismal de les estrelles!

Les veig i palpo de prop, m?aproximo a l?astre

gens virginal que suscita l?orgasme en l?esperit.

 

 

VIII

 

La mirada va encesa envers el fruit inert.

Un esguard d?anhel  abraça presteses

desbordades i entén de glòries supremes.

I fan el seu camí les carícies de delera

esbrinant els indrets que amaguen encant.

La boscúria obri les portes lascivament,

els membres es desvetllen amb caramel,

les mans no acaben la infinita recerca

d?amagatalls plausibles i càlids.

Arriba el punt final, l?orgasme carnal

d?uns amants en procés de descoberta.

Un cos ben propi… camí de l?èxtasi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!