|
V
El jaç ben nostre esdevé el món sencer! El deler del cos humit emmiralla un vers melòdic, que frisós excita els membres. La pausa del dolor era reflex de pau ardent. De la malenconia de la vida sorgia el plaer natural dels sentits, en un jaç arran de terra. Aleshores, resseguí lentament les sines dolces, les cuixes i el seu sexe angèlic al descobert. Entre llençols de seda fina es consentia el líbid delit, una delícia lasciva, l?infinit que els cossos de sobte basteixen eximint ejeccions fluides i líriques. |
|
VI
El deler del cos humit emmiralla un vers, car la rima del poema uneix ànima i cos. Una fragància és present en el meu ésser, fragància immensa de mil olors plàcides. Enarboro la presència de la vida en mil moments! L?escalfor d?aquest instant m?altera el ritme natural. Dels òrgans propicis sorgeix un vivent ritual d?anhels inacabables. Esperono el desig d?esdevenir un sol cos en l?instant fugaç que fa digna l?existència. Hisso el deler del plaer infinit que basteix l?espurna d?estima al cos i al viure. |
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!