Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Seidia, la gran epopeia del poble valencià
Dimecres dia 16 de maig el programa "Lletres ebrenques" d’Antena Caro (Roquetes) retrà homenatge al poeta Joaquim Garcia Girona (1867-1928). Natural de Benassal (Baix Maestrat) és l’autor de "Vocabulari del Maestrat" i de "Seidia", la gran epopeia del poble valencià. Va estudiar al seminari de Tortosa i es va donar a conèixer com a poeta en llengua catalana amb l’emotiva poesia "Als fills del Maestrat", publicada a La Veu de Tortosa (n. 107) el 8 de desembre de 1901.
Seidia va ser concebut com un poema que havia de donar a conèixer al poble les gestes militars valencianes en el moment de la reconquesta. Només podia ser escrit amb la llengua del Maestrat, la catalana. Consta de 6251 versos, dividits entre 13 cants i un epíleg. Garcia Girona volia que les comarques del Maestrat tinguessin el seu propi Canigó, del seu idolatrat Verdaguer, i es convertissin en territori mític del nostre ideari literari. De fet, si el País Valencià no tingués la situació anòmala culturalment actual, i si els ponts de difusió literaris entre els Països Catalans fossin més fluïds, Garcia Girona seria considerat com un gran poeta arreu del país i Seidia seria recordat com un dels emblemes poètics.
En el programa, entrevistarem Òscar Pérez (Eslida, 1973) Llicenciat en filologia catalana, tècnic de normalització lingüística de l’ajuntament de Sagunt, ha estudiat l’obra de Garcia Girona i ha publicat nombrosos articles sobre la seva figura poètica. L’any 1995 va rebre elpremi Alambor per una investigació idiomàtica centrada en el Vocabulari del Maestrat del poeta benassalenc. L’any 2000 va tenir cura, conjuntament amb Ramon París, de la reedició de Seidia, la qual describien com: Una obra sempre interessant i atemporal, ver monument de la cultura catalana feta al nostre país.
Correu fins a Peníscola, que vinguen carregades/ de gent ses naus, i alhora les de Benicarló:/ féu a Xivert, Cervera, Càlig, lleves granades/ tro a Ben-rós i Sènia…!viles endormiscades!/ demà us prendrà Aragó/ I, així parlant, ja es troben al peu de la Costera;/ d’allí lo Pla s’eixampla. – Quin és aquest camí?/ – Seidia fa – li diuen – La vella carretera:/ per Borriol i lana la més curta drecera/ que Roma antiga obrí-.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amics,
Enhorabona pel programa que heu pensat. Conec l’obra de l’Òscar Pérez i en puc dir que fa un treball d’investigació honest i molt necessari per al rescabalament cultural dels valencians i dels catalans en general. Ficar el dit en la nafra de tants anys de menysteniment dels literats valencians, de recuperar i dignificar allò de bo que se n’ha fet des de l’Església, és un dels objectius que es pot resseguir en tots els seus treballs.
I ho fa desapassionadament, allunyat de les hipòtesis equivocades de què han partit els seus professors de literatura, els qui continuen marcant quina literatura convé conéixer i estudiar.
Enhorabona de nou!
Andreu Eixarch
Seidia ve de l’àrab Saïd que vol dir bo/pur/bondadós.
Es va pensar en això al moment de triar el nom del poema?