Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Retrat imperfecte de Ricard Forés, candidat a l’alcaldia de Tortosa per ERC
)
Ricard Forés serà la gran sorpresa de les eleccions municipals a Tortosa. Amb la seva cara de mai no haver trencat un plat, aconseguirà els resultats més positius que han aconseguit mai els republicans a la ciutat. És un noi callat, però que parla molt bé. Àlguns votants socialistes que escriuen per Internet l’han estat intentant ridiculitzar durant mesos (se’n riuran del meu escrit, també) afirmant que no sap parlar. El passat 1 de maig va presentar a Campredó el meu llibre "La Catalanitat exiliada" i va realitzar un discurs molt ben preparat, amb bona veu i sabent comunicar el missatge addient en tot moment. El presentava al costat del candidat de CiU, Ferran Bel, que malgrat no tenir un bon to de veu, sap en tot moment què dir i el considero un bon orador. Ricard va estar a l’alçada, d’un polític més experimentat com és Ferran.
Ricard Forés ha parlat en la precampanya de bicicletes, de l’expoli de l’aigua de l’Ebre i de sostebinilitat. També ha parlat dels pobles del municipi, tema que per suposat m’interessa moltíssim. Li he demanat que encapçali la lluita per la restauració del patrimoni històric de Campredó, degradat després d’anys de desídia política. Li he recordat un article de l’any 1906, al diari republicà ampostí "El Faro", en el qual es lloava la bellesa de la Torre de la Carrova la qual es contrastava amb el deteriorat estat de la de Font de Quinto, la nostra. Això fa 100 anys, i ara! Sobretot, no voldria veure demagògia electoral en aquest tema! No voldria que fes com els altres partits, que ens presentaran la foto de les torres com a emblema principal de campanya. Ho van fer fa 4, 8, anys, sempre.
També hem parlat de descentralització, d’EMDs. L’alcalde tortosí ha endarrerit les constitucions d’EMDs a Campredó i a Bítem. Se’ns va prohibir per llei ser independents, però fa por constituir-se en una administració interior municipal. Aquest progressisme…
Ricard és professor de tecnologia de l’Institut Joaquim Bau. Quin nom més erroni per a un col·legi, un exministre franquista! Com també ho és, i per culpa dels "progres", el nom de la biblioteca municipal´. Mentre a Amposta honoren Arbó, a Flix ho fan amb Bladé, a Alcanar amb Fabregat, tots ells literats; a Tortosa dediquen el centre de llibres a un polític de la seva corda que volia que Catalunya amb la República fos més espanyola que mai. No he escrit res fals.
I hem parlat de pactes postelectorals, amb aquest noi que fa cara de bon xiquet. Ricard: et suïcidaràs políticament si dones el govern a aquest senyor de cara grassa, que mai no mira a la cara, i que juga fort amb els dèbils i es casa amb els poderosos. No et pots pensar que s’ha carregat tots els qui té al voltant i que amb tu serà diferent. Un socialista campredonenc em va dir que amb tu serà tot diferent ja que Martin Santos era un "indeseable". Imagina! No s’han mirat a l’espill i no els ha reflectit un número dels capdavanters de la seva llista per parlar d’aquest adjectiu!
D’allò que n’estic segur és que Ricard treballarà per la cultura local i per la catalana. I ho dic, perquè Ricard és tot orelles quan li expliques històries literàries d’autors comarcals, quan li fas cinc cèntims de projectes culturals a un poble xicotet com Campredó, quan li repeteixes "frases cèlebres" que pot usar en un míting. I és un català convençut, és a dir, independentista. Des d’un ajuntament com el de Tortosa, es poden fer actes de dignificació catalana, com donar suport a l’escola Bressola de Catalunya Nord ("dar dinero a los franceses" com diu un esperpèntic candidat del PSOE tortosí), defensar la llei de llengües d’Aragó o implicar-se en el trencament de fronteres del Sènia.
És casat amb una mallorquina molt maca, i té una nena que li diuen Aina, com no podria ser d’altra manera. A Tortosa, totes es diuen Cinta! Un amic meu independentista, que no sap si votarà per por a què Ricard pacti amb el PSOE, em va comentar: si es presentés la seva dona, la votaria amb els ulls oberts. Ja ho sabeu, un candidat amb una dona maca i una filla preciosa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo, des de les primeres eleccions en què vaig poder votar, sempre ho he fet a ERC, per pura i dura convicció personal, encara que al principi no traguessin ni un sol regidor. Però estimat Emigdi aquesta vegada no els penso votar de cap de les maneres, no perquè no m’agrade el candidat, sinó perquè tinc por que les pressions externes des d’Amposta (el clan del Montsià), el Camp de Tarragona (el clan de l’avellana) o des de la Plaça Sant Jaume, l’obliguen a pactar amb l’os Yogui. Amb vuit anys de Sabaté, a Tortosa ja en tenim prou i massa. No em penso arriscar i ho sento amb tot el cor, però no m’enganyaran