Emigdi Subirats i Sebastià

En l’apunt introductori d’aquesta nova secció, vaig fer cinc cèntims de la intencionalitat que em mou en redactar aquest seguit de posts sobre polítics i polítiques de les comarques centrals dels Països Catalans. La persona ideal amb la qual havia d’endegar-la era, indubtablement, Dolors Queralt i Moreso, regidora de cultura de l’EMD de Jesús, a la qual ja li vaig dedicar fa uns mesos un apunt emotiu dintre de la secció "Companys de lletres". Havia de ser ella, malgrat que em puc mostrar repetitiu en els arguments, atès que és la persona amb la qual més m’he relacionat en la meua vida cultural durant el darrer any, i amb la qual m’uneix una profunda amistat i estima. He repetit ara i adès que és una excel·lent regidora i agent cultural. Ho puc demostrar amb fets, no amb paraules belles. Dolors no deixa mai cap cap solt en els actes que estan sota la seua responsabilitat. Mostra una gran capacitat de treball i d’organització veritablement envejable. Troba les solucions imaginatives adients davant de qualsevol problemàtica. Es posa la granota de treball quan cal, i sap mudar-se en els actes convenients. Per cert, és jove i molt guapa! Alguns  lectors i algunes lectores, aquells i aquelles que no em coneixen prou, poden pensar que estic fent adulació d’una amiga o que busco treure’n un profit polític, ja vaig avançar que tot aìxò és ben lluny de la meua intenció. Escric allò que penso, perquè Dolors Queralt m’ha sorprès veritablement, ja que, per desgràcia, no estava acostumat a treballar colze a colze amb regidors de cultura tan eficients. Em vénen uns quants noms al cap… 

Porta una lluita continua i incansable pel poble de Jesús. La vida cultural jesusenca dóna goig. Es treballen tots els àmbits: literatura, art, activitats infantils, música, etc. És gairebé impossible trobar una sola setmana que no hi hagi alguna activitat cultural interessant a la població, la qual cosa diu molt a favor de la seua capacitat organitzativa. De vegades, penso que Dolors mereixeria ocupar càrrecs de més rellevància política, per la seva força de treball i capacitat intel·lectual, la qual cosa seria bona i dolenta a la vegada. Primerament, perquè la regidoria de cultura del poble natal és quelcom molt gratificant i importantíssim. Poso com a exemple el fet que m’encantaria que fos regidora de cultura de Tortosa, per l’enorme impuls que podria donar a la vida cultural del municipi. En canvi, deixaria de ser-ho de Jesús, poble en el qual és absolutament necessària. Com sempre parlem, tots els camps de la vida tenen dos cares, de vegades positives i d’altres negatives.

La relació amb Dolors va començar amb l’organització del centenari de Joan Cid i Mulet. Ens l’hem currat plegats, colze a colze, amb una unitat d’acció veritablement envejable. Ni una sola discussió, ni un sol retret, ni un sol malentès, durant tots aquests mesos. Hem estat i estem en el mateix vaixell, i hem bastit algunes activitats de gran importància ja que tindran continuïtat, com la Fira Literària del febrer i el curs d’estiu sobre literatura de la UETE. Tot això, dóna fe de l’èxit del centenari.

No podia acabar l’apunt sense fer esment del fet que Dolors Queralt i jo no militem al mateix partit, i  en canvi tenim una compenetració absoluta. Aquest és  un exemple d’allò que hauria de ser el món de la política, i més encara en l’àmbit cultural i municipal. És obvi que discrepo de bona part de la línia política de CiU a nivell nacional (pacte de l’estatut, funest!), també d’algunes apostes del partit a nivell municipal (segregació de Campredó, camp de golf!), però no discrepo gens de la línia de treball de Dolors Queralt a Jesús. Així de clar, el partit és una cosa, les persones una altra, i les afinitats personals són les veritablement importants. Amb Dolors Queralt hem bastit una amistat duradora que continuarà, no pot ser d’altra manera. La seua feina em mereix un 10, cosa que diré de ben pocs dels homenatjats en aquesta secció que inauguro avui, malgrat que amb ells i elles també m’uneix una gran estima.