Emigdi Subirats i Sebastià

N’he parlat abastament en moltes ocasions de la meua opinió sobre l’anomenada via catalana de fer política, la qual no és en absolut del meu grat. A la vegada, tampoc crec que aquest suposat "oasi català" sigui gaire positiu per al nostre futur com a país, donat que ens fa engolir massa gripaus i endarrereix el nostre progrés fins a límits inacceptables. Els esdeveniments que han anat passant durant els darrers mesos corroboren el fet que Catalunya està perdent gas a batzagades, i no és una qüestió en què pugui culpar únicament el "tripartit" (com ens vol fer creure l’oposició que només es mira el melic, i pacta el que pacta!!!) sinó totalment estructural, de capacitat de decisió i de lideratge econòmic que sempre es troba en mans d’uns altres (que no ens estimen gaire). La decepció profunda que va suposar la retallada estatutària  (que ens ha deixat amb el cul a l’aire quant a possibilitats reals de millora de l’autogovern), la il·legalització encoberta de la Federació Catalana de Patinatge (amb la prohibició de la seua participació internacional a l’assemblea de la FIRSS celebrada el 2005 a Fresno-Califòrnia a causa de les pressions del govern "amic!!!" de Zapatero), la manipulació repelent que han fet els mitjans de comunicació espanyols sobre la participació catalana a la Fira del Llibre de Frankfurt (al mateix nivell El País o el pamflet incendiari de Pere J.) i, molt especialment, el desastre de les infraestructures a la demarcació de Barcelona, demostren que aquest país no és idíl·lic i que aquest model d’estat és clarament qüestionable. Condemno sense pal·liatius la covardia política que presideix la política catalana des de fa tants d’anys, amb CiU  i amb el tripartit (que ningú es vulgui espolsar les mosques!).

Tot i aquest panorama polític depriment a nivell nacional, em fa il·lusió endegar  una nova secció en aquest diari personal on line per tal d’homenatjar una colla de polítics i polítiques intrèpids/des i amateurs de casa nostra, que donen el màxim de sí mateixos a favor d’uns ideals determinats i amb un treball incansable per la seua població respectiva. Sortosament, tinc molts amics i moltes amigues entre la classe política ebrenca, de diferents colors polítics (aglutinats sempre sota el denominador comú que és la catalanitat), als quals crec convenient dedicar-los uns apunts sentits de reconeixement de la seua vàlua política i de la seua capacitat de treball. Ja avanço que no voldria de cap de les maneres que es considerés com un mètode de fer el "pilota" (com aquell que busca alguna cosa), ja que mai no ha anat amb el meu estil. Ben al contrari, és una manera de mostrar-los novament el meu apreci i suport, atès que tots ells saben de la meua total sinceritat i compromís amb la seua tasca social i cultural. Avanço alguns dels noms als quals homenatjaré de tot cor en diferents posts: Dolors Queralt (CDC), Ricard Forés (ERC), Jordi Jordan (ICV), Josep Esquerré (independent per ERC), Francesc Gas (ERC), Josep Sabaté (Maulets), etc.

Hi haurà un notable ventall de sigles, tot i que lògicament predominaran els d’ERC, amb els quals tinc una  relació personal més estreta i l’evident vinculació ideològica, no en va en sóc militant des de fa algunes setmanes. No he buscat grans personatges polítics ni molt menys, sinó persones amb les quals m’uneix una excel·lent relació i una activa col·laboració política, i als quals els tinc una gran estima personal. He buscat senzillament amigues i amics als quals els ha picat el cuquet de la política municipal. He de lamentar que novament hi haurà un nombre reduït de dones, de la qual cosa em culpo i he de buscar solució d’una vegada (sempre repeteixo el mateix), tot i que reflecteix la situació social malauradament en la qual hi ha una claríssima predominància masculina.

Espero que aquesta secció tingui la mateixa rebuda que d’altres com "Companys de lletres", "Blocaddicte" o "Sóc independentista", les quals han estat comentades abastament per diferents blocaires i per molts lectors i moltes lectores. Demà donaré el toc d’inici amb la persona que he cregut més adient, donat que estem navegant en el mateix vaixell en un dels projectes culturals més importants a les Terres de l’Ebre durant aquest any 2007, el centenari del naixement de Joan Cid i Mulet. Es tracta de Dolors Queralt, regidora de cultura  de l’EMD de Jesús per CiU.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!