Emigdi Subirats i Sebastià

Carles M. Sanuy i Bescós va nàixer a Balaguer el 1959. És poeta, escriptor, periodista i activista cultural.

* És un dels més prestigiosos poetes en llengua catalana i un dels artífexs de l’activitat cultural a les terres de Ponent.
* Ha estat guardonat amb el Premi Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per El vast desert, Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí per La condició lítia, Premi Joan Alcover Ciutat de Palma per l’orde de les coses.
* Pal de paller de l’activitat artística lleidatana (Ponentades, tertúlies i recitals organitzats amb Carles Hac Mor).

Obra poètica
* Història circular (1985), El vast desert (1991); Jardins d’Al Balaqí (1997);Ballo in maschera (2000); Els límits de la boira (2004), Àyera (2006), De les llacunes ermes (2007); Nadala 2007, Les ciutats i els homes (2009); La condició lítia (2017); L’ordre de les coses (2018)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

“Tornar a esperar, després de tant de temps!

Una excusa, potser, per aturar-se

displicent a mirar passar la vida…”

LES CIUTATS I ELS HOMES, poema dedicat a Feliu Formosa:

És veritat que totes les ciutats
s’assemblen. Com també, de fet, els homes,
els uns als altres en el fons s’assemblen.
I també és cert que es tornen, amb el temps,
com les ciutats, els homes, i que es fan
amb la claror del dia lluminosos
i amples, i que després, com més avança
el vespre, semblen reclosos i hostils.
És veritat que s‘han fet, les ciutats,
inhòspites, perverses, i que els homes,
com elles, s’han tornat grisos i opacs.
Al capdavall, però, han estat els homes
qui han aixecat les ciutats i és així
que les ciutats tant als homes s’assemblen.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!