Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

27 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

JO NO VULL MONTILLA DE PRESIDENT, PERQUÈ ÉS ESPANYOL

antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català anterior a 1938

JOAN DE LA C. RIBERA

Poemes publicats a La Veu de la Comarca el 1903. Poeta fill de Freginals
(Montsià)

Teràpia

Mentre el confessor li deia
Que es deixés d?això i d?allò,
Que si no es condemnaria
Ell fugia
De topar-se amb l?ocasió.
I amb aquell pecat no queia
Perquè creia
Dos dies al confessor.
Mes als tres o quatre dies

Tornava amb les
company
ies
Temptació.
I anant i venint ensembs
Anava passant lo temps
En pecat
I en fes tornar a perdonar.
Avui està roig i gras,
Fa una vida molt regalada,
I en la falta confessada
Tantes voltes temps atràs
No hi cau pas
I els companys del temps aquell
Diu que ja no fan per ell.
Fa pràctiques religioses
I s?absté de moltes coses
Perquè… el metge
Ben net i clar li va dir
Que seguint per tal camí
Podria patir del fetge.

 A LA VEU DE LA COMARCA

 Visca molts anys La Veu de la Comarca
Setmanari que es diu regionalista,
Visca molts anys perquè no és centralista
Ni de partit té marca,
Visca, perquè ha vingut a fer la guerra
Als ingrats que reneguen de sa terra.
No t?embranquis en gloses de sa glòria,
Del penó groc i roig deixa la història,
No retreguis ses gestes
Que no estem ni per bombes ni per festes,
Ten present que la tasca que et pertoca
Es procurar desembullar la troca.
Si no tens davant teu la carretera,
Ben plana i engravada,
Tens al menys un curriol que sols espera
Que cada jorn s?hi doni una petjada,
Ja veuràs com a cop de caminar-hi
Amb tota llibertat podrem passar-hi.
La llavor ja és llançada,
La calor dins la terra l?encalibua,
Resta aqueixa esponjosa i abonada,
Falta sols que la fals no vagi un dia
Arrencant la mala herba que s?hi cria.
No podia Tortosa
Muralla de ponent, deixar de tenir
Una veu entusiasta i poderosa
Que ens guie en la foscúria del pervindre.
La destral ja està llesta i manegada…
Cops al bulto, i més fort cada vegada!
I encara que es mal logrés la teva empresa,
I la tasca que emprens resultés xorca,
Encara que ens alsessin una forca
A cada església que en català es resa
Haurien vist que els nets dels Almogàvers
Foren vençuts després de ser cadàvers.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!