Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

I en faig bandera: poemes d’homenatge a Cid i Mulet (5)

 

El futbol és vida

 

Basora, Cèsar, Kubala, Moreno

i Manchon.

(Joan Manel Serrat)

 

Reviu l?ingeni al davall d?aquest riu de paraules.

Enlairo l?esport amb corona, entreno, dictamino,

narro el brillant art esportiu del xut i l?aturada,

i m?ofego dia i nit d?immensitat estranya.

Aguanto la ploma ben fort amb les mans i investigo

amb eines ben noves, eixes llustroses històries

d?astres d?avui i de sempre.

Domino les humides sensacions que s?exciten

incansables del bon saber que embriaga.

M?inspiro de tant en tant en l?àrdua tasca de conèixer

i en faig bandera, de l?esport de les masses

plenes de vida que obliden al camp tots els seus mals.

La ranxera terra canta amb joia més que mai,

i devora amb ànsia la força que una pilota rodona

aporta a les seves ments que anhelen el triomf.

Sorgeixen arreu llibres de la memòria de la Ribera

de l?Ebre, tan prop en ment i llunyana en esperança,

que faran història literària d?un alt caliu sorprenent.

He de fer anar la ploma amb un parlar de fora de casa.

Aquest és el meu destí i aquesta la meva disbauxa.

 

Memòria d?un temps, d?un país

 

Així cada dia

La gent juga a viure

Qui riu i qui plora

Qui canta cançons

(Antoni Bal·lero De Càndia, poeta alguerès)

 

La vida no és altra cosa que  memòria viva

d?un abans, un  després i un ara.

Els records són cels blaus, una mescla de sol i lluna.

El poble camina amb cadena aferrada al peu,

lluny de lleugers raigs d?il·lusió accentuada.

S?espera tant de la nostra terra tan llunyana,

d?eixa nosa de cultura i emblema d?injustícia

que ens ha convertit el temps de tots els mals!

Univers! Càntic d?esperances encadenades,

de joies viscudes en temps pretèrits!

Ens llevem i ens trobem amb un avui gens nostre,

i en faig bandera, en contra d?eixe avui

un xic dels altres, llaç de lleis adobades i regles

i d?escenes pàl·lides. La tristor dels ulls

no amaga els somnis d?acer que reviuen,

els llaços d?amics i els cors en vela.

Som sabedors del poder d?eixe mar que enllaça

cultures i s?aferra a la unitat dels mapes.

I sabem que domina el germen d?un futur pròsper,

en mans dels uns, no d?eixos altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!