Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

12 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

I en faig bandera, poemes dedicats a Cid i Mulet (6)

L?alè del desterrat

 

No, jo dic no, diguem no,

nosaltres no som d?eixe món.

(Raimon)

 

On passa aquell fil de llum, entre pedres sobreposades,

allí hi ha la catedral dels cors humans,

dels sentiments aguts, per a tots aquells

que al sentit d?un sol dia, situen tota una vida.

I un passeig sense rumb engendra uns cercles de paüra 

– un atzucac fosc i un pou eixut ?

amb un cor nafrat que sent el buit inert del nostre futur pispat. L?alè del desterrat es respira a l?Orfeó!

I en faig bandera, de les meves arts oratòries,

dels meus coneixements nodrits amb ànsia

i els ideals ancestrals de PÀTRIA.

Ací es reviu la història profunda,

amb  lectures abrandades i jocs de cartes.

Narro la disbauxa inhumana que ens aferra al no-res,

al no sé on vaig ni què seré. Ja no sóc res!

Engendro família i revisc la terra eixuta.

Nosaltres, els folls, hem emprès la ruta incògnita

pels mars obscurs! Hem topat amb la història rodant cap enrera. Hem escrit el mot fugida a dalt de tot,

amb lletra vermella i desesperada.

I aquest país

 

Méjico lindo y querido,

 si muero lejos de aquí

 

 

I aquest país se?ns presenta com un immens mar.

Som un  tren ben incert de persones anònimes

i bressolem cada pas dels quefers quotidians:

un mar de  plomes espesses que lluen destresa.

Reviso la dissort que derrota la vida amb misèria!

Milito en la llengua ancestral que es mou i commou,

 amb força adulta i ruta valenta: Desconhorts!

Incertes pregàries demanen una calma allunyada,

retraten la història de pena amb llops ancestrals.

I en faig bandera, dels càntics a l?himne

i al crit de la guerra dels mexicans!

Treballo a tot ritme i rebo  homenatges immensos

que abriguen llustroses paraules. Sóc home de ment

clara,  dotat de sort a l?esquena i de seny a la cara.

Provo de canviar els noms, dels carrers,

dels objectes concrets i de les substàncies abstractes.

I de sobte, descobreixo mots nous. Brolla d?una font

 el meu diccionari que abraça conceptes infinits.

I creo el meu propi teatre, d?una vida amb llacunes

on s?habita carregat de dubtes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!