Sóc català

Bons segadors,

La falç al puny

Que som a juny.

(Joan Cid i Mulet)

Evoco els íntims boscatges presencials, de llengua

i esperit: subtil recreació d?un bell dilema.

I en faig bandera, del parlar de casa

que jeu amb joia  i amb un futur imparable,

sabedor de la seva força quotidiana.

I em trobo hores que deleguen missatges,

em nodreixo amb relats veritables

i místics que exalten el poble pla.

Sento les clares paraules quan cau el capvespre

i amb ell s?arbren més auguris.

He de  parlar d?estigmes alegrement viscuts,

que acceleren l?existència càndida i humana!

Esguardo lentament moments de la història del país

 ? ombres fosques i anhels nodrits amb absències -.

Uns ulls cansats, un cor mal portat, una claror del sol impossibilitada. En un temps que esgarra les passions

mentre un problema impedeix restar serè.

Records oblidats retornen veloçment

com una allau d?angúnies inabastables.

Remembro i remembro ideals de combat i de pàtria.

Canto al Montsià

Kein Gott, kein Heiland, erlöst ihn je

Aus diesen singenden Flammen!

(Heinrich Heine)

Imagino històries que amaren vida sota una olivera

ufanosa del Montsià ? eixa serra ombrívola i seca – .

M?endinso per paratges formidables que m?encisen,

i en faig bandera literària, d?una terra

de bona aigua, regada i castigada

per un flumen amb un cabal imperfecte.

Una terra que enllaça arròs, jotes i parles!

Ben cap al vespre, s?arbren desigs i símbols

davant de renúncies angunioses.

I entenc així cada gest, cada moviment,

cada petjada d?una terra que em crema

– es mostra airada amb l?existència -.

Esborro auguris i misèries i mai no em sento orfe:

veí de llibres, poemes i cants.

Romanc embadalit davant les visions futures.

M?assec en un banc de fusta i espero

que els somnis passen ben de pressa.

M?embafen les retòriques dels que m?envolten

i faig onejar senyeres als quatre vents,

car cerco epítets que retratin uns ideals sincers.