Nostàlgia

Je suis comme le roi d?un pays pluvieux,

Riche, mais impuissant, jeune et pourtant très vieux.

(Baudelaire)

I en faig bandera, de tot allò viscut,

i del temps que passa amb un veloç itinerari,

havent mirat enrera amb veraç malenconia

i haver-ho analitzat tot en la distància,

com si em sentís maleït tan lluny de casa

i no fóra capaç d?oblidar allò pretèrit.

Penso en el vent de llevant que desperta el poble inert,

la clau del meu inusitat silenci, i lamento

sovint els anys perduts amb desídia.

Faig un esguard rabent a la vida confusa en terra senzilla, i em porta a remembrar sublims solsticis

amb l?encís d?uns sentits que criden VIDA.

I revifo els instants viscuts, en la fèrtil terra d?un riu  ben nostre que aposta per la companyonia,

que és el dot més preuat de l?existència.

Ara en el meu món, ara ens anuncien les llunes

tantes coses ocultes i ignorades.

Tot el que es conquereix i dolçament es lliura

amb resistència, amb plaer inabastable. Ara, a l?hora

dels capvespres, la llum s?endinsa sense fronteres.

Poema de la vida

Non sempre un libro

è  il contrario della vita.

(Marisa Ferrario)

I empro una ploma bella i  laboriosa

i en faig bandera, de tot allò escrit

en instants il·lusoris que fan teatre de la vida,

en el marc íntim i serè  del meu poble.

I és quan composo més poemes i més càntics,

respiro prest somnis de roselles,

emmarco sentiments amb gaubances.

Enraono sobre coses,  tantes coses que abracen

la il·lusió del viure per uns ideals, que romanen

eixerits en l?ànima ciutadana.

Són el testimoni del record i em fan sentir humà,

un ésser sensible davant dels quefers

irreductibles de la ciutat encesa.

Els desigs dels llavis ? encenall ?,

la rosa blanca ? pomell ? d?esperança i neguits

amb ales destructores, insanes.

Un miratge exemplar altera inesperadament

recances amoroses, sobre somnis consumats indissolubles.

Un laberint d?amor sobreeixia

més enllà de l?amor, una vida més vida.