Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Durant aquests anys he anat fent ara i adés la difusió pertinent de l’obra de Manel Ollé, així com de la seua figura com a literat. Mitjançant diversos mitjans comunicatius que he tingut a l’abast he pogut, he anat fent cinc cèntims dels seus quefers literaris i del seu ideari més íntim. El vaig convidar en vàries ocasions al meu programa de ràdio, algun cop a parlar de la seua obra d’altres a homenatjar la figura de Manuel Pérez Bonfill o Gerard Vergés. Mai no teníem prou temps per abastar la quantitat d’informació que el literat faldut volia transmetre. Com a exemple, el programa de la tardor del 2013 que anunciàvem de la següent manera:
El proper divendres 5 d’octubre s’emetrà el segon programa de la sisena temporada del programa literari radiofònic Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes (96.0 fm). Comptarem com a invitat l’escriptor i professor de català, i intel·lectual ebrenc, Manel Ollé.
M’entra la remembrança en escoltar el programa de nou, ja que va ser una gran experiència per mi que va durar un total de 8 anys. Manel era un dels convidats predilectes, ja que amb ell la garantia d’un bon programa interessant estava assegurada. Sabia que faria alguna recitació improvisada, que diria una frase cèlebre, tot el contingut que necessita un programa literari com cal.
Una altra activitat a recordar va ser la sessió del Club de lectura de la biblioteca Manuel Pérez Bonfill del març de 2018, durant la qual vam analitzar el llibre ‘Micalet Verderol’ (Pagés Editorial). Vam gaudir d’allò més amb les seues explicacions. Els fidels membres del club van fer-li tota mena de preguntes. Es van interessar pel seu ús lingüístic tan particular. Li van confessar que havien llegit l’obra amb el diccionari al costat.
Tots els lectors van valorar el fet que el llibre era tot un homenatge al passat, fruit de l’enyor per un tipus de vida que anava desapareixent, amb un homenatge permanent als paratges naturals. Micalet és un dels darrers pagesos que estimen la vinya i que ploren davant la destrucció que provoca la construcció descontrolada.
El 24 de març de 2019 vam organitzar des de la Regidoria de Cultura de Campredó un acte històric que Manel va gaudir molt especialment, per tal de celebrar el Dia Mundial de la poesia. Va tindre lloc al pati de l’antiga Escola de Font de Quinto i va aplegar més d’una vintena de poetes i ràpsodes que van recitar alguns dels més famosos poemes d’autoria ebrenca, combinats amb versos més contemporanis, amb acompanyament musical a la guitarra per part del jove Jordi Audí. Entre els participants va haver-hi algunes de les principals veus poètiques actuals: Vicent Pellicer, Tomàs Camacho, Manel Ollé, Conxita Jiménez, Sílvia Panisello, Rafa Haro, Jesús M. Tibau, Montse Pallarés, Xell Aixarch, Carme Cruelles, Màrius Pont, Ricardo Gascón, Jesús Fusté, Josep Sancho o Montse Boldú. Es van recitar poemes dels més notables autors territorials de tots els temps: Rector de Vallfogona, Abú Bakhr al Turtuisí, Joan Cid i Mulet, Roc Llop i Convalia, Gerard Vergés, Zoraida Burgos, Jesús Massip o Manuel Pérez Bonfill. Es tractava d’un acte d’homenatge a la poesia i els seus conreadors, que va aconseguir fer regnar els versos en un indret extraordinari per a una celebració d’aquest tipus. Manel va recitar un poema de Desideri Lombarte, un dels seus grans mites poètics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!