Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
24 de gener de 2008
0 comentaris
Dissabte 26 de gener: exposició de l’obra de Francesc Llop i Marqués
Francesc Llop i Marqués (Campredó 1873-Barcelona 1970) ha estat el campredonenc més universal. Es dedicà tota la vida al foment de l’art, en diferents facetes com a pintor, enquadernador i restaurador. Va viure envoltat de grans artistes i literats, la qual cosa li va permetre mantenir un prestigi entre la intel.lectualitat catalana del seu temps, en qualitat de notable paisatgista i de retratista de Catalunya (La Roca del Vallès, Montblanc, Garraf, Sant Pere de Vilamajor, Premià de Dalt, etc). Des de xicotet ja demostrava sensibilitat per l’art, ell mateix confessà que solia empastifar les parets de casa amb ninots i feia figures de fang. Quan tenia quinze anys, la seua família es va traslladar a la ciutat de Barcelona, després que havia cursat els estudis primaris a l’Aldea. Els guiava la recerca d’unes millors condicions laborals, donada la precària situació en què es vivia al camp campredonenc, en un moment en què bona part de la població sofria la malaltia de les tercianes o quartanes, a causa principalment dels mals dregatges de les aigües. Al cap i casal es va fer soci de l’Ateneu Obrer Artístic, per a posteriorment endegar els seus estudis a Llotja, on va ser un deixeble avantatjat del professor Nicanor Vàzquez (excel·lent litògraf, paisatgista i dibuixant), que el va influenciar notablement en la carrera a seguir. La natura esdevindria la seua gran mestra, que superaria amb escreix la influència academicista. El 1901, va emprendre l’aventura mexicana, on començà a tractar temes que serien com una constant irrenunciable en la seua obra, la figura i el paisatge. A més de pintar, va col·laborar amb algunes prestigioses revistes de caire artístic i també amb la decoració d’unes quantes esglésies, alhora que va aprendre la laboriosa feina de restaurador, ofici que li va permetre guanyar-se la vida durant molts anys. Després d’una curta tornada als Països Catalans, va triar París com a font d’inspiració. Allí va contraure una bona amistat amb un altre prestigiós artista, l’Hermenegild Anglada i Camarasa, especialitzat en paisatgisme i folklore valencià i gitano. La prestigiosa tertúlia de "Els Quatre Gats", que reunia la flor i nata de la intel·lectualitat catalana, i l’Associació humorística "L’Arca de Noé", que aplegava una sèrie de personatges prou coneguts a la ciutat que portaven cognoms d’animal, de la qual n’era el degà quan li arribà l’hora del traspàs, varen marcar profundament la seva carrera, tal com ens explica l’escriptor i crític d’art Joan Basté, autor d’un acurat estudi que ha quedat recollit en un llibre de valor incalculable per a la cultura campredonenca: "El pintor Francesc Llop i Marqués (1873-1970), vida, obra i època". Es tracta d’una detallada monografia artística sobre la figura de l’artista campredonenc, el qual va formar-se en un període molt mogut quant a corrents artístics, així com decisiu per al cicle socio-polític de la nació catalana, tot i que en Francesc Llop es va mantenir bastant al marge dels diversos moviments pictòrics i dels plantejaments ideològics que varen combulsionar fortament les primeres dècades del segle XX. Va establir una fructífera amistat amb el prolífic dramaturg i pintor Santiago Rusiñol, el qual l’ajudà a obrir-se camí i consolidar-se professionalment. També l’uniren estrets llaços d’amistat amb el mestre escultòric ampostí, Innocenci Soriano Montagut, el qual s’encarregà d’organitzar l’emotiu homenatge celebrat a Tortosa l’any 1963, amb motiu del seu norantè aniversari. Durant la seua trajectòria artística, s’especialitzà en el conreu de la figura humana, del nu especialment, i el paisatge. El seu domini en aquest darrer camp, féu que el Reial Círcol Artístic li atorgui el 1921, una Medalla d’Or per la seva aportació al concurs de "Paisatges Catalans". Durant els anys 1920-30 va gaudir de nombrosíssimes exposicions, donat l’esperit artístic que es vivia a la capital catalana, principalment amb motiu de l’Exposició Universal celebrada l’any 1929, en la qual va aconseguir un Diploma de primera classe pel seu oli "El Llobregat". Va guanyar diverses medalles d’honor en els nombrosos concursos i exposicions de Belles Arts en què participà durant la seva dilatada vida artística, de les quals cal destacar el seu oli "Plaça de Palau", guanyador d’un Diploma en la famosa exposició "Barcelona vista pels seus artistes". El veiem en unes obres recórrer camins d’esplendor cromàtica amb superfícies armoniosament pintades, recordar en altres el realisme courbetià quant al matisat color i l’ajustat dibuix, aprofitar de l’impressionisme els seus descobriments en llum i atmosferes o aproximar-se al joc dels millors paisatgistes; però tot allò dins del respecte a la natura d’una claredat de concepte i tècnica en el pensar i en la realització del quadre. L’estudi cuidadós de la llum, servit per un color adequat, el porta a donar-nos amb una aconseguidíssima autenticitat cada moment de la vida del paisatge: alegre vigor primaveral de la vegetació, angoixosa il·luminació de l’estiu, or i boires de tardor i aquesta claredat entenedora, envoltada en fredes lluminositats, del cor de l’hivern. Amb paisatges d’entonacions clares, on objectes i figures oferien un dibuix molt ferm i el color cercava sempre agradables harmonies, amb valoracions molt estudiades i ben resoltes de la llum.
El periodista i crític d’art Joan Francesc Bosch, que amb els seus catorze volums d’El año artístico (1940-1954), va deixar constància de totes les manifestacions que en aquest camp es varen celebrar al cap i casal, quan s’ocupà de la temporada 1945-46, explicità la seva finor paisatgística:
El paisajismo de Francisco Llop, ya en grado de madurez, es de limpio linaje. Se impone por si mismo merced a la justeza casi matemática que da su autor a los elementos que intervienen en cada tela, según sean luz y el aire en presencia cuando la captación se verifique; a la perfecta ordenación de los valores cromáticos y al carácter de sugestiva simplicidad no exenta de finas modulacions que el pintor imprime a cuanto realiza en el espacio iluminado, sin perjuicio de escuela ni afinidad con postulados que no respondan a su temperamento – manera personal de ver, de sentir, de narrar, a su intención y a su loable sinceridad.Obra ligada a la tradición paisajista remozada con lo que de modernidad se descubre, por efecto del cultivo, en nuestro agro, la de Llop encuentra en la profusa raigambre renovadora de vitalidad, la razón de permanencia e inextinguible frescor que hace la verdaderamente estimable. Pintura sana y limpia de afeites y artificio, es de las que perduran por su inagotable arteria de vida. No obstante, el paisajista pone a prueba sus nada comunes facultades pictóricas enfrentándose acon el modelo humano vivo, y lleva a feliz resultado un retrato femenino merecedor de los elogios más efusivos.
En la seua època de maduresa, dóna mostres d’alta professionalitat, amb paisatges molt ben elaborats, tot i que es continua interessant pels mateixos temes de la seva pintura jove, els núvols, la llum canviant, els cels, i sobretot el color. Com si encara no s’hagués pogut desfer del seu impressionisme inicial, encara intenta trobar la presència de la realitat que ens envolta, no en les formes estrictes, sinó en l’especial volum que les formes adquireixen segons siguin immerses en una o en una altra atmosfera. En aquest sentit, són reveladors els títols de les seves teles, amb enunciats tan suggeridors com "Contrallum", "Núvols de Tempesta", "Dia gris", "Dia de boira", "Hivern". Va morir el 2 d’agost de 1970, quasi centenari. La viva definició de la seva persona seria que va ser un personatge intel.ligent i intrigant, que va portar una vida dedicada a l’art i al conreu de grans amistats i realitzà una obra extensa i de qualitat. El 1973, se li va fer un emotiu homenatge pòstum per part del Reial Círcol Artístic de Barcelona, que l’havia nomenat soci de mèrit, en virtut del centenari del seu naixement. L’exposició monogràfica, amb més de seixanta obres, va suposar la millor manera possible de recordar la seua personalitat. L
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!