Emigdi Subirats i Sebastià

Ahir al vespre els xiquets van fer un coc de iogurt casolà per a esmorzar, Els va quedar deliciós, amb la qual cosa he tingut un bon esmorzaret de ben matí. El canvi d’hora faria que el temps ens passés més ràpid de l’habitual. No l’he entés mai, molt menys quan diuen que deixaran de canviar-la per mantindre l’hora d’hivern.

Quant a la tasca feisbucaire, avui faré cinc cèntims d’una imatge que he penjat d’una herba groguenca de caire olorós, que creix vora les roques en un turonet davant de casa. Mai no n’he sabut el nom! Llavors, un munt d’usuaris de feisbuc han posat la seua opinió. Cada cop que poso una imatge relacionat amb la botànica compta amb una gran participació. Aquests dies de primavera la gent enyora les imatges de la natura. Alguns deien que és ginesta, altres ho negaven perquè la ginestra tradicional compta amb un bella flor ben esvelta. Tan mateix, hi ha 70 varietats diferents de ginesta, amb la qual cosa en podria ser.

Joan Maragall

La ginesta és la flor nacional de Catalunya, ja que va agafar-ne les connotacions a partir del Corpus de Sang de 1641 durant la Guerra dels Segadors.El poeta Joan Maragall hi va col·laborar amb el seu famós poema, que tants cops he recitat de memòria. amb els seus versos vibrants i passionals:

La ginesta altre vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.

Inspirat per aquests sensibles versos, he composat 5 tankes que penjaré demà al bloc, relacionades amb la simbologia i bellesa de la ginesta,  la flor del dia. Una de les quals és la següent.

El gran poeta,
va cantar la ginesta,
flor de la terra.
En primavera esclata,
amb tota sa bellesa.

Dr, Antoni Virgili

Justament llavors ha arribat un correu del Dr. Antoni Virgili, una persona que admiro profundament. És professor del Departament d’Antiguitats i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha vingut molts cops a Campredó, i hi he tingut molta relació. Ha impartit conferències extraordinàries sobre la Sotscomanda templera del Prat, a la vegada que s’ha interessat per fer excavacions a la Casa del Prat. Conjuntament amb la seua col·laboradora, la Dra Helena Kichner, han fet una tasca extraordinària. M’ha enviat tres estudis seus sobre el tram final de l’Ebre, entre els quals sobre les deveses de la zona de Prat de Quint. Sens dubte, he de fer-ne una lectura apropiada perquè es tracta d’informació rellevant d’un grandíssim historiador.

Encara he tingut temps per enllestir algun apunt de difusió de l’obra del pintor impressionista Francesc Llop, tal com aniré fent dia sí dia també. Just abans de fer el segon vermut familiar de confinament. Aquest és un costum irrenunciable que hem seguit Araceli i jo des de fa molts anys, tot un plaer per als sentits, malgrat estar reclosos a casa.

Havent fet el descans del migdia, costum també irrenunciable, he sortir a fer espàrrecs avui per la zona baixa de l’hort. N’he collit un bon grapadet, a la vegada que he fet algunes fotos que penjo al feisbuc quan és de menester.

Ja al vespre he continuat amb les correccions de l’IOC. Trobo que els alumnes han enviat els assignments en comptagotes aquest cap de setmana de confinament. Ja els hauria corregits! Ara em quedarà bastanta feina si els envien massivament demà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!