Emigdi Subirats i Sebastià

La Patrulla Águila del EA dibuixant el drap rojigualdo

Avui 12 d’octubre és diada gran a ponent, ni més ni menys que la "Fiesta Nacional de España". Sortosament, no tinc gaires records de la celebració del "Día de la Raza" durant el període franquista (quan va morir Quico, jo tenia només 8 anys), en què els espanyols celebraven la seva unitat de destí en l’universal. Tot i això, crec que aquesta celebració continua sent totalment anacrònica i, fa o no fa, no se’n va de molt quant al significat: l’Espanya una està en ment de polítics i militars espanyols. Aquest any la diada nacionalista espanyola arriba altament marcada per la crema d’imatges borbòniques que s’ha estès arreu de les comarques del país, de Girona a Alacant, com a reacció davant  l’actuació barroera de l’Audiència Nacional (d’Espanya) que ha encausat un gran nombre de joves catalans per haver socarrat fotos del cap d’estat, que ho és per dret de bragueta i per designació franquista. Cal tenir present que Espanya NO és un estat plurinacional, ni respectuós amb pobles i cultures. Com deia l’enyorat intel·lectual Joan Fuster: el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra, i el govern actual així ho corrobora.  El PSOE va dinamitar les possibilitats d’autogovern REAL per a Catalunya amb totes les de la llei, l’estatut va saltar pels aires a causa de l’actitud de la banda "cepillaora" PSOE. Ara el Tribunal Constitucional acabarà de passar-hi el raspall!!! Catalunya no es mereix aquest tracte, però polítics com Artur Mas i periodistes de partit (F. M. Àlvaro, Marçal Sintes, Antoni Puigverd, Lluís Foix, etc.) que feren una campanya espantosa contra aquells que ens posicionàrem en contra de l’aprovació del text estatutari retallat, mereixen aquest nou "repassó" de la llei espanyola. A la banda d’estremadreta, tenim l’il·lustre Francisco Camps de golf (el president de la Generalitat del sud) que va fer apologia monàrquica durant la mateixa diada del País Valencià, el 9 d’octubre, com a exemple d’on pot arribar l’autoodi i el servilisme. Un atac terrorista a la seu del Bloc Nacionalista Valencià no ha rebut el ressò mediàtic que reben aquesta mena d’actes en terres euskaldunes. No he sentit  Marianico el pepero condenant-lo, ja que està més interessat en presentar-se a Hollywood a veure si guanya l’Òscar al millor vídeo-còmic, en el qual ens demana que ens sentíssim orgullosos de ser espanyols i poséssim draps rojigualdos a les finestres. Mare de Déu de Solicrú!!!

"

En el dia d’avui, no puc evitar tenir un pensament en el fet que Espanya no ens deixa ni jugar un partit de costellada. Diumenge 14 d’octubre no jugarà la selecció catalana perquè no li ha passat pels ous a l’amo Villar, un dels agents espanyolistes que actuen per vexar Catalunya dia sí dia també. Demano perdó (com sempre han de fer els catalans) per l’expressió desafortunada, hauria d’haver dit en llenguatge políticament correcte: "La Federació espanyola de futbol no ha trobat lícita la celebració d’un partit de selecció autonòmica, ja que aquest tipus de combinats regionals ja tenen data de costellada durant els dies de Nadal. La FEF vol el millor per al futbol català i sap què ens convé".

Mentrestant la meva família i jo passarem bona part del dia a Jesús, veient com juguen a futbol els cadells del Barça, UE Jesús Catalònia, CD Tortosa i UE Roquetenc, en el marc del centenari de Joan Cid i Mulet, quin dia li hem triat per a homenatjar-lo!!! No ens han prohibit aquest torneig d’homenatge a un dels grans homes del catalanisme vora l’Iber. No cal dir que dono suport a tots els actes que s’organitzen durant tot el dia arreu dels Països Catalans contraris a la Hispanitat. De manera especial, a la manifestació que la CUP organitza a Lleida, que és l’acte reivindicatiu més destacat del dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!