Emigdi Subirats i Sebastià

La Conxita Michavila era una xiqueta de nou mesos quan va embarcar al Sinaia amb els seus pares. Era el 25 de maig de 1939 quan des de la ciutat occitana de Seta varen partir cap al port mexicà de Veracruz. Varen trepitjar per primer cop terra asteca en data de 13 de juny. Es tractava del primer vaixell d’exiliats, que organitzava el SERE (Servei d’Evacuació de Refugiats Espanyols), després de la derrota republicana durant el conflicte bèl·lic de 1936-1939.

Era filla de l’advocat vinarossenc Francesc Michavila Peirat, natural de Sant Mateu del Maestrat i fill d’un capità de la guàrdia civil. Va estudiar dret a la universitat d’Oviedo i va ser nomenat secretari de la Federació Universitària Escolar (FUE). Com a militant destacat del PSOE, era el secretari de les Joventuts Socialistes d’Astúries, i vicesecretari de la Federació Provincial de Joventuts Socialistes a València. El vam nomenar jutge de 1a Instància a Vinaròs. Pertanyia al Servei d’Investigació Militar (SIM) del Ministeri de Defensa de Barcelona durant els tres anys de guerra. Com havia tingut responsabilitats polítiques de pes, va ser un dels centenars de milers d’exiliats republicans que va haver de creuar la ratlla de l’expatriació pel Coll d’Ares. Un cop a la Catalunya del nord va ingressar en varis camps de concentració: Argelers de la Marenda, Bram i Montolieu, on va haver de sofrir unes condicions infrahumanes fruit de la repressió de la República francesa, la que tenia com a emblema la consigna liberté, fraternité et égalité.

Un cop al nou país, l’exjutge no va poder exercir en la seua professió. S’havia casat amb l’asturiana M. Pilar García Martínez i van tenir dos fills més ja mexicans, Francisco i Maria Isabel. La Conxita es va llicenciar en biologia. Després es va casar amb Josep M. Cid Rollan, fill de l’il·lustre intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet (Jesús, 1907- Ciutat de Mèxic, 1982), que va estar estretament vinculat a l’Orfeó Català de Mèxic i va ser l’autor de llibres transcendents per al país d’adopció com: México en un himno i El libro de oro del fútbol mexicano. La parella va tenir dues filles i un fill: Isabel, Montse i José M.

El passat divendres 14 de juny la Concepción Michavila, ara ja amb 86 anys, va rebre un homenatge per part de l’ambaixada estatal a l’estat asteca. Aquest acte buscava honorar a tots aquells que van arribar a Mèxic al Sinaia, reparant així el patiment viscut durant l’exili.
L’experiència dels exiliats durant aquell temps va ser profundament complexa i emotiva. Imaginem-nos deixar enrere la teua terra, la teua llengua i la teua cultura, tot per buscar refugi en un país desconegut. Els exiliats es van enfrontar a una barreja d’esperança, pèrdua i incertesa.
Molts d’ells van patir la separació de les seues famílies i amics, i van viure amb la constant preocupació pel futur. Sentiments d’angoixa, nostàlgia i tristesa eren comuns. Al mateix temps, alguns van trobar suport i solidaritat en les comunitats d’exiliats, creant xarxes de suport mutu.
A més, l’adaptació a una nova cultura, idioma i entorn va ser un repte. Molts van lluitar per trobar feina i integrar-se en la societat d’acollida. Tot i això, alguns van aconseguir èxits notables en els seus camps professionals i artístics, contribuint al teixit cultural dels països que els van acollir.
En resum, l’experiència dels exiliats durant aquell temps va ser una barreja d’emocions, sacrifici i resiliència. Llur història és un recordatori de la fragilitat de la llibertat i els drets humans, i de la força de la voluntat humana per sobreviure i lluitar per un futur millor.

En el fulletó en què es difonia l’acte va quedar explícita la intencionalitat del General Lázaro Cárdenas, el president mexicà que mai no va reconèixer el franquisme. Les seues paraules provoquen emoció continguda: No os recibimos como náufragos de la persecución dictatorial, sino como exponentes de la causa imperecedera de las libertades del hombre. El seu fill era present a l’acte, amb la qual cosa va escoltar els missatges d’agraïment envers el seu pare per la seua política de solidaritat amb la II República.
La Conxita, de ben segur, que no oblidarà mai aquests dies d’emocions màximes en què es reconeixia el seu sofriment com a expatriats i la seua aportació a la societat mexicana. L’any passat va poder ser partícip de la Fira literària Joan Cid i Mulet de Jesús, on va quedar admirada per la tasca de recuperació de la figura del seu sogre, un dels intel·lectuals catalanistes més actius de l’Orfeó Català de Mèxic.
Fem nostres els versos de l’exiliat Pedro Garfias, que dalt del Sinaia va composar: Y tú México libre, pueblo abierto al ágil viento y a la luz del alba, indios de clara estirpe, campesinos con tierras, con simientes y con máquinas; proletarios gigantes de anchas manos que forjan el destino de la patria; pueblo libre de México: como otro tiempo por la mar salada te va un río de sangre roja de generosa sangre desbordada. Pero eres tú esta vez quien nos conquistas.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!