Emigdi Subirats i Sebastià

 

Això toca.cat (http://blocs.mesvilaweb.cat/aixotoca_edu) és un dels blocs més divertits de la xarxa. Ha esdevingut veritablement una mena de Polònia "on line", en el qual es pot trobar la informació amb una bona càrrega d’ironia sobre tot l’entramat polític i social dels Països Catalans, una nació que no és lliure, que està trossejada territorialment  i que no es troba en fase de construcció precisament. Disposa d’un bon nombre de redactors (Edu Mayoral, Jordi Mayoral, etc.) que tiren endavant un lloable i necessari projecte a la xarxa, que dóna cabuda a tot tipus de notícies il·lusòries que fan aparèixer el somriure a la cara  fins i tot el dia que t’has aixecat amb el peu esquerre, o quan portes uns quants dies sense haver follat.

El nom del bloc té la mare òbviament en  la famosa frase de l’expresident de la Generalitat de dalt (gairebé perpetu) que quan no li interessava parlar d’un tema, especialment aquells que podien molestar o ofendre l’"amo" espanyol, repetia un i un altre cop: Això no toca. A partir d’aquest eslogan, parlen sense embuts de qualsevol problemàtica d’ordre polític, econòmic, esportiu, finances, etc. Ens retraten d’una manera molt peculiar  la nostra situació de proscrits,  en què ens trobem avui dia dintre d’un estat que té orelles sordes per a qualsevol demanda que soni a polaca, i no de la terra de Sant Carol Wojtilwa, precisament. Un país espoliat que té molts ciutadans en vies de depressió aguda provocada per les retallades estatutàries, les prohibicions esportives, els espolis de documents patrimonials, les infraestructures a l’estil Senegal (que ens perdoni aquest país!!!), i que deixen anar  l’adrenalina cremant fotos de borbons. Això toca.cat no condemna aquesta falla tan popular en els darrers temps, i no s’apunta a l’escola de La Vanguardia española que recorda el temps de les JONS, tant dóna que et diguis Foix com Gallinsoga, Espanya una. Cal fer un somriure clar davant d’aquest context tan advers en què ens trobem. I és que som l’únic país on l’esport nacional és demanar perdó: si cremen els borbons, hem de fer penitència i resar 2907 pare nostres; si volem jugar partits de "pilota peu" de costellada, ens donen una patada als testicles (collons, en diem a Campredó); si ens calen inversions com a les Terres de l’Ebre (no som una terra excessivament desenvolupada), no se n’executa ni una en quatre anys, i això que tenim un gobierno amigo!!! Per desgràcia, el partit al qual voto dóna suport a aquesta gent (anava a dir gentola, però ho retiro abans d’escriure-ho que em tocarà demanar perdó). Davant d’aquest panorama tan trempant, no cal dir que el somriure és el millor antídot.

 És un bloc professionalitzat, amb una estètica impecable, que inclou belles imatges i uns videos interessantíssims, que segueixen el to sarcàstic habitual dels posts.

Això toca.cat  fa, doncs, un repàs irònic a la vida pública,  i no deixa ningú indiferent. Molts cops tira amb bala davant de la situació política actual, marcada per la covardia absoluta de la majoria de governants, per la baixada de pantalons d’uns i per un seguit de pactes polítics incomprensibles dels altres, que han servit per potenciar  la indiferència de la societat catalana envers la vida política.

Des d’aquest bloc es fa un bon repàs a tots els polítics. En un divertit post feia públic on havien anat virtualment els polítics de cada partit de vacances. Recordo que els d’ICV havien anat a Cuba per recordar quan eren joves i encara follaven (ara voten sempre el que el PSOE els mana); els Boadellians (m’entren oixos!) havien anat a un hotel d’Albacete on cabien tota la militància que els queda; els de CiU visitaren Mònaco i Andorra perquè no es pagava impostos (no sé si junts o separats); els d’ERC marxaren cap a Letònia i Lituània, països independents perquè els governants no s’aliniaven amb el PSOE; els d’EuiA s’ho passaren d’allò més bé a Corea del Nord, l’últim reducte. Dels del PsoE i del PP, no me’n recordo ni m’importa on els destinaven. Segur que a pensar com prohibir partits de futbol o a conspirar contra l’hoquei patins català, al mateix nivell un que els altres.

Li vaig afegir un enllaç al bloc i el vaig catalogar sota el nom de Blocs més seriosos que els polítics. I és que quan et surt un polític defensant la postura d’aquest terrorista de l’esport que és Àngel Villar (sabotejador de partits), o quan es dóna cabuda a gent que parla  del greu "perill" que corre el castellà a Catalunya (gairebé no se sent a cap bar, restaurant o universitat del país), quan grans babelians parlen de bilingüisme però que el practiquin els altres; cal tenir molt d’humor per tirar endavant i no sortir al carrer amb un fusell a les mans.

La lectura d’Això toca és relaxant. De manera desimbolta pots veure com es ridiculitzen els borbons i com es parla de la seua nul·la sexualitat, i que desgraciats que són! Si és que els borbons no follen, i aleshores no entenc perquè es posen amb ells que estan lliures de pecat! L’humor té cabuda a Això toca, que ha agafat el bo i millor d’aquesta gran escola humorística que s’ha anat creant als Països Catalans en els darrers anys, a partir de programes de ràdio com Minoria Absoluta o de televisió com Malalts de Tele.

Com no sóc espanyol, ho diré sempre sense embuts. Demano la independència:…Això toca.