Emigdi Subirats i Sebastià

La meua addicció a aquest bloc (http://roquetdelta.blogspot.com/) ve donada pel fet que hauria estat el tipus de diari personal que jo hagués tirat endavant  durant els meus anys de joventut. Així de clar! Enguany que he de fer el pas cap al 4, em vénen al cap nombroses imatges del període jove. Vaig iniciar-me en el  món de l?independentisme des de molt jovenet i des de llavors he fet de la catalanitat una part molt important de la meua vida. M?agrada veure, doncs, joves que creuen en el fet nacional i que lluiten per l?alliberament dels Països Catalans. Militant d’ERC, el Roquet de Deltebre (població on ERC va arrasar a les municipals) ens deixa en safata els seus nobles ideals per escrit, acompanyats habitualment de fotografies ben il·lustratives d?aquesta lluita sense treva envers la independència nacional. Ens deixa veure senyeres estelades en blau i en roig, com a mostra de la pluralitat existent en el seu àmbit ideològic, fotos antimonàrquiques de denúncia d?una institució ancorada en segles passats, videos molt interessants i il·lustratius, o  manifestacions en les quals el ciutadà ha pogut  fer fora tota l?adrenalina que l?opressió espanyola ens fa portar a dintre. M?entusiasma escriure  sobre independentisme i posar cullerada, ja que mai no m?ha agradat la política de mitges tintes que acaba amb el got buit. Fixem-nos com Artur Mas critica amb contundència la crema d?imatges dels borbons perquè fa mal a Catalunya. Ell va ser el piròman major del regne, cremant l?estatut que havia aprovat el parlament de Catalunya, al costat del gran mentider de la Moncloa. Ells varen cremar (socarrimar) el text legal que ens havia de regir. Ja veieu que no tinc mai pèls a la llengua quan es tracta de posicionar-me envers la catalanitat, com no els té el company Roquet. Quan vaig fer un enllaç amb aquest bloc vaig tenir el dubte si enquadrar-lo dintre de la denominació "Blocs ebrencs" o "Blocs d’afirmació catalana i de combat", en la qual faig esment de blocaires independentistes d’arreu dels Països Catalans. Finalment em vaig decidir de posar-lo al costat comarcal, a l’ebresfera.

 No escric gaire sobre temes polítics perquè la situació política actual i l?estat de les aliances entre partits em fan posar malalt. Condemno totalment la covardia política catalana, que a diferència del pas ferm que demostren alguns polítics euskalduns ens fa experimentar derrota rera derrota. Ahir ens van clavar un nou gol des de ponent, amb les misèries de l?aeroport. Quina colla!!!

 Roquet es mostra apassionat en tots els seus comentaris. Recordo un post en què vaig discrepar d?ell perquè es va posar a criticar durament Joan Carretero per la seua rebel·lió davant la direcció nacional. Li vaig recordar a Roquet que tothom és lliure d?expressar les seues opinions i, sobretot,  que no es casés amb ningú políticament, ja que les direccions nacionals t?usen i et llencen depenent dels seus interessos propis. Aquesta és una lliçó apresa al llarg dels anys, perquè de jovenet jo també m?alineava amb corrents internes del partit on militava.  I és que vaig notar en el comentari de Roquet un apassionament juvenil i una adoració cega per alguns dirigents, la qual cosa es va gelant quan vas fent anys. 

No conec personalment en Roquet, però el segueixo perquè enlaira aquest món de les quatre barres amb estel roig, al qual sempre m?hi sento proper malgrat que les ocupacions laborals i la vida familiar intensa (dos fills menors de 6 anys) m?hi hagin apartat un xic.

Recomano aquest bloc perquè l’autor té un estil desimbolt i perquè ens fa cinc cèntims sense embuts dels seus ideals i de la seua lluita política. En tractar-se d?un bloc de caire independentista, no podria acabar amb cap altre missatge  que: Visca la Terra!