Als fills del Maestrat, poema de Garcia Girona
Demà al programa Lletres Ebrenques d’Antenca Caro homenatjarem el poeta Joaquim Garcia Girona (Benassal 1867-Baeza 1928). És l’autor de Seidia, el petit Canigó valencià, i del poema "Als Fills del Maestrat", publicat a "La Veu de Tortosa" el 8 de desembre de 1901.
ALS FILLS DEL MAESTRAT
|
Bé molt temps que pressentia Dins mon cor enamorat La xamosa melodia Que brolla la llengua mia La llengua del Maestrat.
Mes jamai fer-la gosava Mare de mos pensaments Si per cas poetitzava Com! Si em diuen que era esclava Los prejudicis corrents!
Esclava, la noble filla Del august pare llatí! La que infanta de Castilla La parla, i com a pubilla
Vil serva la que alletada En tot regal i escull Com a reina fou honrada Per Jaume primer, Montcada, Ausiàs March i Ramon Llull.
D?eixa esclava en la presència Jo em creuria ben honrat Si, obtenint sa benevolència En la cort de Saya ciència Pogués ser patge o criat.
Ah. No el cor no m?enganyava Quan sent jo encara petit, De dolcesa bategava Si algú cantar jo escoltava En la nostra llengua escrit.
I quan dolç, Verge Maria, M?és avui membrança fer Del cant que en més plaer sia I era els goigs que us cantà un dia Lo gran Sant Vicent Ferrer.
|
?Goigs? que com a profeta i en veu de místic poeta pura jo us digué i perfecta per ser Mare del Senyor.
Atret per tan bona flaire De l?idioma els jardins En trobar no tardi gaire Collint un espigolaire Flors pels rancis pergamins.
Ara en tota sa bellesa Ja he vist la llengua pairal; De sos mestres l?hai entesa I encara que no l?hagi apresa Per amar-la, més no em cal.
Com diria als meus paisans, Apreneu a fer hermosa Vostra llengua delitosa Dels poetes catalans!
D?eixa llengua que en herència Apreneu la suau cadència, La dolcesa i afluència En què l?escriu Verdaguer.
De goig s?estremeixeran I mots mil de ses entranyes Que són mots com veus estranyes A vida es desvetllaran.
Prou menyspreu, ja no més guerra Fills del noble Maestrat, Al llenguatge de la terra, Que en cada vall, cada serra Un tresor mos té amagat.
Quin tresor? El de la història I les velles tradicions, Que d?un país són la glòria I n?és llur freqüent memòria la de les generacions.
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!