Emigdi Subirats i Sebastià

El proper dijous 17 de maig se celebrarà un acte de la Setmana Cultural a l’IES Sòl del riu d’Alcanar, durant el qual s’analitzarà la novel·la "A l’ombra del Montsià" (1933) de Joan Cid i Mulet. Aquest primer relat de l’escriptor jesusenc està basat a la població canareva. Des de la Comissió del Centenari de Cid i Mulet volem reivindicar la importància d’aquesta xerrada a Alcanar en el marc dels actes del centenari, ja que Cid i Mulet va ser un entusiasta de l’educació i va fer una tasca immensa que va permetre l’obertura de nombroses escoles durant la guerra civil. També pel fet que les dues novel·les del període republicà van ser basades a dos poblacions montsianenques veïnes: Alcanar i la Ràpita. Agraïm la col·laboració del mestre i poeta Tomàs Camacho, que ha estat el nostre interlocutor i la persona que ha fet possible aquest acte.

A l?Ombra del Montsià

Cid i Mulet va publicar la seva primera novel·la,  A l?ombra del Montsià, en motiu de la diada del llibre de 1933. La seva aparició va ser saludada amb entusiasme per part dels homes de lletres tortosins, que varen realitzar comentaris d?elogi i d?encoratjament per tal que l?autor continués aprofundint la seva vocació literària. La cultural revista La Zuda se?n feia ressò amb una crònica que ens servirà per a introduir-nos directament en l?argument:

Els costums típics, les gestes nobles, la psicologia dels veïns, les misèries i passions, murmuració, pobresa d?esperit, gatzara, gresca, totes aquestes coses que són tònica de l?ànima rural estan ben vistes en la novel·la i la impressió que es reflecteix és objectiva.

La història està basada al poble d?Alcanar. El paisatge del darrer poble del Principat i les muntanyes del Montsià prenen la simbologia de veritable baluard, d?allò que és propi i s?ha d?estimar. L?autor reïx de gran manera en el retrat de la terra, és a dir, en la creació de paisatges rurals acompanyats de sensacions de tot tipus emprades per arrodonir la idíl·lica descripció[1]:

Mar i cel es confonen en una immensa blavor asserenada… Paisatge lluminós i clar… A mà esquerra, hom hi pot veure el poblat de la Ràpita, vora la mar, com un formigueig de papallones. Seguint la serralada, el Montsià, seré, blavís dins l?ombria del rocam llur… Al bell mig del seu cor, el Remei, joguiner i blanc, ombrejat per uns roures gegantins… Al redós, un petit exèrcit de turons i serralades que semblen cercar la gran plaça… Al fons, la vall saturada per una horta magnífica i exuberant… Els tarongerars sempre verds i joves… Fullatge sempitern, prometença de les hores més belles de la joventut… Enllà, lluny, llepant el ?Mare Nostrum?, fregant la vallada i a mà dreta, Benicarló i Vinaròs. Dues poblacions marítimes hospitalàries com tot el poble valencià…

L?autor guia la nostra anàlisi des del mateix pròleg de la novel·la quan, quasi emulant el cavaller medieval Cristòfol Despuig, ens comunica que ha escrit la novel·la a la vegada pel meu amor a la comarca i a Catalunya, un amor que el porta a endinsar-se en tota una àmplia amalgama de justificacions:

 De tota la contrada tortosina, és Alcanar el poble que més bell exemple ens ofereix. Apartat, fins al màxim, de l?ambient catalaníssim de la nostra terra, no per això, Alcanar, deixa de vibrar als impulsos d?una catalanitat profunda i arrelada. Les seves gents, treballadors, gairebé fins l?esclavatge, han sabut extreure de la terra, el màxim rendiment. Fa uns anys, no es coneixia allí altre cultiu que el de secà – garrofers improductius -. Avui el conreu del taronger i una bona part d?horta són la riquesa del poble canareu.

Centrant-nos en el fil de l?argument, els protagonistes, l?Anna Rosa i el Lluís, van creixent dins d?un ambient de perills i de sacrificis i es veuen afectats per unes ombres ? típiques dels pobles rurals ? de perpètua murmuració sobre la seva vida i especialment sobre la seva relació. Ells, en canvi, són conscients d?allò que han de fer i segueixen el seu camí mentre fan més ferm el seu amor i la seva tranquil·litat personal. El Lluís, fill d?una família de pagesos canareus tradicionals, també busca la fugida per sortir de la mediocritat i l?avorriment de la vida rutinària del poble. La primera escapada li és perdonada per part dels pares, que poden acceptar una relliscada. Després s?enamora d?una dona de cabaret que ha aparegut per Alcanar i la parella es converteix en objecte de la tafaneria popular que els jutja sense miraments. El pare es posa a exercir com a cap familiar amb poders disciplinaris i intenta prohibir la relació. Aleshores el protagonista només té una eixida possible, la partida, l?abandó del lloc familiar i la recerca d?un món alternatiu amb la seva enamorada. El protagonista se?n surt. La seva determinació el fa reeixir, conservar el seu amor i buscar una vida millor.

Ben segur que Joan Cid i Mulet, contemporani del principal novel·lista ebrenc, Sebastià Juan Arbó[2], en el moment d?escriure aquest relat havia llegit la novel·la existencialista arboniana L?inútil combat (donada la gran difusió que aquesta obra va tenir entre tots els literats de les Terres de l?Ebre i les nombroses ressenyes que sobre ella varen publicar-se a la premsa comarcal). De fet, creiem veure un paral·lelisme en l?argument tot i que el tarannà més vital de l?escriptor jesusenc el porta a donar una solució radicalment distinta. Aquest  diferent enfocament donat pels dos novel·listes està directament enllaçat al tractament contraposat del paisatge. Hem vist com Cid i Mulet ens presenta unes muntanyes magnífiques, una terra ferma i unes lloables qualitats del poble català i ebrenc que porten al triomf. Contrasta amb l?esperit de l?escriptor rapitenc que remarca la duresa dels nostres camps, la misèria camperola, les difícils condicions metereològiques i la perpetuació de l?efecte maligne dels insectes que varen provocar una gran quantitat d?epidèmies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!