Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Herba groguenca,
és la bella ginesta,
molt olorosa.
Un matí de diumenge,
el nostre cor engresca.
Tot poesia,
imatge de natura,
de flor silvestre.
Una olor que perdura,
i el nostre anhel conserva.
El gran poeta,
va cantar la ginesta,
flor de la terra.
En primavera esclata,
amb tota sa bellesa.
L’herba campestre,
amb sa simbologia,
tan arrelada.
En la rima nostrada,
que un bell poema exalta.
Allà Mallorca,
com ornament es planta,
a l’hort de casa.
La planta menorquina,
groga si està florida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!