Els espanyols tenen el culet ben apretat. L’ independència de Kosovë no els ha caigut gaire bé. Moratinos va per Europa dient no al reconeixement del nou Estat perquè no s’ha fet d’acord amb “les lleis internacionals” (lleis internacionals que han fet els països amb estat, no ho oblidem), el Llamazares, que va dient que
Per fi, el dia 28 de febrer, es farà la presentació del llibre del qual en soc autor i que ha estat coeditat per l’Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions, Antoni Rovira i Trias, arquitecte de Barcelona. La presentació anirà a càrrec de l’arquitecte i president de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas i será a les
Ha començat la cacera. Si, amics, ara està de moda fer “estudis” per suposats experts en el personatge que, com si d’una maledicció bíblica es tractés, intenten posar de moda la criminalització del rei Jaume I. Aquests experts es basen, pel que he pogut anar veient, en el fet de que Jaume I va conquerir
Existeix un fenomen que, en comptes d’anar a menys com seria lògic, va a més. A més, ve encapçalat per empreses que, o bé es vanten de la seva catalanitat o bé porten el nom de Catalunya a les seves marques. Estic parlant de la inaturable espanyolització de l’empresariat català (?) per raons que, encara
Més del mateix: ara son en Joan Pera i el seu fill. Onanisme en estat pur!. Quin fàstic.
L’estrena d’una nova sèrie de les que són (presumiblement) inacabables, m’ha fet recordar que fa temps tenia un post pendent de redactar i penjar: el de l’obscenitat televisiva. Encara recordo, quan TV3 va començar a emetre-ho el 10 de gener de 1994, com esperaven tots allò que es va batejar com a culebrot i que,
Aquest matí, com gairebé cada dia, he anat a buscar el pa a la pastisseria del costat de casa meva. Normal. Res d’estrany. He pagat 1,80 euros per dues barres de pa i 3 euros per dos croissants de xocolata. Fins aquí un dia corrent. Al costat meu, hi havia una senyora que estava fent
El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, s’ha queixat dels pastorets que és van representar al darrer capítol del Polònia. Els considera ofensius per a les creences religioses de gran part de Catalunya. Que potser ha fet una enquesta entre els seus fidels?. O té comptabilitzats els radicals, els neutres i els tantsemenfotperquesticbatejatsensepermís… Aquest
Mentre els culers anàvem a dormir amb una bona dosi d’emprenyamenta, Ronaldinho, juntament amb Deco i els brasilers del Madrid, es dirigien cap al Prat per agafar un avió cap al Brasil. Festa! És l’únic que te al cap. L’importa tres collons el Barça i l’afició. Ell a cobrar (molt bé, per cert) i marxa,
Fa dies que volia parlar del Barça, el meu equip, però no m’atrevia. No se si s’imposava una treva mental per part meva, si volia creure que tot s’arreglaria o si, fins i tot, si les meves vibracions respecte a alguns jugadors, com per exemple Ronaldinho, eren pures invencions de la meva ment. Avui he
Vivim en un món d’immediatesa, de globalitat. Un habitant de Michigan pot veure còmodament des de casa seva una cadena televisiva austríaca, un ciutadà de Johannesburg pot escoltar a traves d’Internet Catalunya Ràdio i, des del Japó es pot sintonitzar la televisió finlandesa sense problemes. Nosaltres, a Catalunya, no tenim problemes per tenir accés a
LA CONFERÈNCIA DE BALI EMET TANT CO2 COM EL PERÚ EN UN ANY… Noticia de El Periódico: La conferència del clima que se celebra aquests dies a Bali (Indonèsia), un pas essencial en la lluita contra el canvi climàtic, tindrà curiosament un impacte notable sobre l’atmosfera. Si es calcula que com a mínim 10.000 persones
Vivim en un país realment collonut. Si tens la temerària idea d’anar a 140 per l’autopista d’Esplugues t’exposes a que un senyor que legisla pel seu compte i, segons diu, vetllant pels teus interessos i per la no-contaminació de la ciutat, et pot ficar-te a la presó. En canvi, si ets un exemplar d’autèntic financiero
La Generalitat, l’ajuntament de Barcelona o la Direcció General de Trànsit, tant se me’n dona, vetllen per la nostra seguretat. Com a mínim, així ens ho repeteixen de manera gairebé obsessiva per fer-nos passar per l’aro dels famosos 80 quilòmetres per hora com a límit a l’anomenada corona urbana. Ho fan, diuen, per motius ecològics