GRÀCIA 1850

Noticia de El Periódico:

La conferència del clima que se celebra aquests dies a Bali (Indonèsia), un pas essencial en la lluita contra el canvi climàtic, tindrà curiosament un impacte notable sobre l’atmosfera. Si es calcula que com a mínim 10.000 persones s’han desplaçat a l’illa des de tots els punts del planeta i que totes ho han fet en avió, això ha suposat l’emissió d’unes 25.000 tones de diòxid de carboni (CO2), pràcticament el mateix que produeixen en un any països com per exemple el Perú, l’Azerbaidjan o l’Equador. "Aquesta conferència genera realment moltes emissions de CO2 –assumeix Yvo de Boer, secretari executiu de la Convenció Marc de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC)–, però confio que l’acord contribuirà a reduir-les molt més".
Tot i que l’organització ha posat bicicletes gratuïtes a disposició dels delegats –i també paraigües per protegir-se del sol–, el més habitual és que la carretera que porta al centre de convencions, que està situat a la paradisíaca zona hotelera de Nusa Dua, sigui un constant anar i venir de taxis, en gran part models antics amb tubs d’escapament que deixen anar molt fum.
Les 25.000 tones de CO2 s’obtenen al multiplicar 132 grams, que és el que aproximadament emet per quilòmetre cada passatger d’un avió –segons càlculs de la Unió Europea–, pel citat nombre de participants i per 20.000 quilòmetres, que és la distància d’anada i tornada que han fet, de mitjana, cada un d’ells. Tot i que és veritat que alguns hi han arribat des de molt més a prop, bona part de les delegacions i el gruix de la premsa i de les oenagés procedeixen d’Europa i dels Estats Units. D’Espanya a Bali hi ha gairebé 14.000 quilòmetres. No són els antípodes, però gairebé.

AIRE CONDICIONAT
L’aire condicionat no és habitual als taxis de Bali malgrat les temperatures i la humitat sufocants, però a les habitacions dels luxosos hotels i en algunes sales del centre de convencions fins i tot fa fred. Un càlcul de la mateixa UNFCC, que inclou el consum energètic i els transports interns, eleva la quantitat de diòxid de carboni generat a 47.000 tones, equivalent llavors a la producció anual de Suècia o el Marroc. Bangla Desh, amb quasi 140 milions d’habitants, quedaria a continuació amb 34 milions de tones.
No obstant, diverses delegacions i associacions han decidit mitigar la seva empremta ecològica. Així, segons ha informat la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, el Govern espanyol compensarà les emissions de CO2 atribuïbles al desplaçament de la seva delegació –40 persones, entre tècnics i responsables ministerials i autonòmics– participant en un programa de desenvolupament ecològic.
El programa d’ajuda, dotat amb 2.800 euros –10 per cada tona emesa, que és el preu internacional de referència–, consistirà en la rehabilitació d’una minicentral hidroelèctrica a l’illa indonèsia de Sumatra. Els cinc membres de la delegació catalana, inclosa dins de l’espanyola, també havien decidit compensar les seves emissions recorrent a un altre projecte ecològic en el mercat europeu d’emissions.
Joaquín Nieto, delegat de Medi Ambient del sindicat Comissions Obreres, que també és present a Bali, afirma que el trànsit aeri, que ja representa el 2% de les emissions mundials de diòxid de carboni, acabarà incorporant inevitablement algun impost per contrarestar la seva empremta ecològica. De moment, la mesura més pròxima és una proposta de la Unió Europea perquè les aerolínies s’incloguin en la directiva comunitària sobre emissions. "¿Per què actualment s’hi inclou una cimentera i no una companyia aèria que pot contaminar igual?", es pregunta.

TAXI SOLAR
Aquí, l’únic que compleix és el taxi solar del professor suís Louis Palmer, que ha arribat a Bali després de recórrer 14.000 quilòmetres en cinc mesos. Està format per un vehicle de tres rodes, amb capacitat per a dos passatgers, i un remolc de sis metres quadrats ple de panells solars. Quan es carreguen les bateries, el taxi pot recórrer un centenar de quilòmetres. "Si jo, que no tenia ni idea de tecnologia, he construït això i puc voltar el món sense fer servir ni una gota de petroli –explica Palmer–, miri les coses que podrien fer els ministres si s’ho proposessin".

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!