GRÀCIA 1850

Ja podem estar contents!. Si, si, si… Ha vingut el presidente Zapatero (si, home, si… aquell que diu tantes
mentides…) i ens ha promès diners, vigilància exhaustiva per part de ell en
persona, que el TGV arribarà a Barcelona el 21 de desembre d’aquest any, que l?aeroport
aquest que tenim de joguina és transformarà en la repera dels aeroports mundials, que la xarxa elèctrica serà la enveja
de la pròpia NASA i, uf!!!, tot allò que se us pugui ocórrer.

Ha promès, com no, diners a manta.

Llàstima que aquests diners, que segons ell, avança per les inversions previstes provinguin, per una banda, de
les nostres pròpies butxaques i, per altra, que siguin els mateixos que al
llarg d?una pila d?anys han deixat d?invertir a casa nostra.

Aquesta mena de mister Marshall no
te vergonya i el seu apèndix nasal es va fent, cada cop, més i més llarg.

A casa nostra no tenim sort. Des de les èpoques aquelles del puedo prometer y prometo, fins a les del
talante y el famós apoyaré…, passant per ganduls simpàtics com la família Guerra o els felipes i gent que parlava català en la intimitat, que ens van donant per totes bandes
i, nosaltres, calladets com a xaiets.

Som una colla d?acovardits que com no traiem una mica de geni, acabarem com
el que ja comencem a ser, una colònia
radial de la gran metròpoli sideral: Madrid.

Aixequem-nos, collons!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!