Classe del Vampir

En Josep ha escrit un text lliure d’una nit d’acampada carregada d’aventures…

Era una nit d’estiu uns amics i jo vàrem decidir passar una aventura. Doncs el que havia de ser una nit d’aventures, va acabar sent un mal son.

Aquella mateixa nit… en Pau, en Miquel, en David, en Roger i jo vam decidir anar a dormir amb una tenda de campanya als peus de la muntanya de Montserrat, aun bosc molt conegut i anomenat "Frare el Boig", del qui s’expliquen moltes històries.

Aquell dia vàrem sortir de casa amb les motxilles al coll, ben carregats, amb tots els estris necessaris per fer una bona acampada. Vàrem caminar tota la tarda fins que a la fi vam arribar; quasi bé era de nit, vam tenir temps de muntar la tenda i de fer foc. A la vora del foc vamf er unes torrades i unes botifarres per sopar, que per cert, ens van quedar molt bones.

Quan vam acabar de sopar, tots asseguts a la vora del foc, començaren a sortir les primeres històries de por. Cadascú explicava la seva, encara que tots ens fèiem els valents i rèiem del frare boig, però es notava que la por començava a fer efecte.

De fet, el que tenia més por, era en Miquel, el més petit, doncs el seu germà, en Pau, el més gran de tots, l’espantava tan com podia. Finsq ue en Miquel se’n va afartar i li va dir:

– Si ets tan xulo, a veure si t’atreveixes a anar a la font que hi ha al mig del bosc a omplir la cantimplora i tornar.

– Es clar que sí!! – va dir en Pau.

Quan ja passava més d’una hora, en Pau encara no havia tornat, i tots ja ens estranyàvem una mica, i en Miquel anava dient:

– Ja! Ja! Ja! Tornarà oi?

– Més val que l’anem a buscar – va dir en Roger. – David, tu queda’t aquí per si torna.

En Roger, en Miquel i jo vam anar bosc endins, i pel camí en Miquel anava dient amb veu tremolosa:

– Podem tornar??? Que ja estem molt lluny!!

– No!! Hem de continuar- deia en Roger.

Quan vam arribar ala font, en Pau no hi era, només vam trobar la seva cantimplora, i de cop i volta….

– Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! Quina poooooooooooooooooooooooorrrrr!!!- va dir en Miquel.

– Calla, que m’has espantat- li va escridassar en Roger.

Tot seguit vam anar corrents cap a la tenda de campanya, quan vam arribar, vam verue la tenda tota esquinçada amb quatre urpes. En David tampoc hi era, però vam veure unes petjades que conduïen cap a una roca.

Ens vam dirigir cap allà, tot i que estava una mica lluny. Quan vam arribar, vam donar una volta, però no vàrem trobar res, al cap de cinc minuts vam senitr que venia algú. Vàrem apagar les llanternes, i ens vàrem amagar darrere una roca, era un home encaputxat i portava una torxa a la mà, i es dirigia muntanya amunt. El vam voler seguir bosc endins, però quan ja quasi el teníem a prop, vaig trepitjar una branca molt prima i es va trencar. Aquell home es va girar i nosaltres ens vam amagar a un dels arbres, però per sort, l’home va continuar. Quan vàrem sortir de darrere els arbres, la por ens va dominar doncs el Roger havia desaparegut i el pitjor de tot era que no el podien cridar, per por de que aquell home ens sentís.

En Miquel i jo atrapats per la por vàrem sortir corrents sense saber cap a on anàvem, fins que les nostres forces se’ns van acabar i vam quedar estirats sobre l’herba tova dels bosc. En Miquel s’agafava fort a mi, i jo a ells, i mica en mica ens vam adormir.

Uns crits ens van despertar, ja s’havia fet de dia, eren en Pau, en Roger i en David que ens buscaven. Quan ens vam trobar tots, en Miquel i jo li vam preguntar a en Pau, com és que havia desaparegut. I ell ens va respondre, que no sabia tornar i mentre caminava se li va parar la llanterna, i va encendre un pal per tal que sigués una torxa.

I tu Roger, què et va passar? Quan ens vem amagar al darrera d’un arbre per culpa d’aquell home, jo el vaig continuar seguint, li vaig treure la caputxa i resulta que era en Pau, i me’n vaig anar amb ell cap a casa.

I tu David, com és que no hi eres? És que tenia molta por i me’n vaig anar cap a casa corrents.

Tots vam fer una respiració profunda i vam dir: ufffffff, quina sort que no fos el frare!!

I tots vam marxar cap a casa. Però ningú s’ha preguntat , perquè estava esquinçada la tenda?

Aquesta és la única resposta que no hem pogut trobar. Per tant, quan aneu al bosc del frare, penseu que alguna bèstia bastant grossa encara volta per allà dins.

Fi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!