El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Diplomàcia pública, projecció nacional
La Focir, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, ha celebrat avui unes jornades amb el títol “La dimensió internacional de les organitzacions catalanes: reptes de la diplomàcia pública”. Les he inaugurat aquest matí, no només perquè com a president del Parlament he volgut donar suport institucional a aquesta iniciativa de la societat civil catalana, sinó perquè el concepte de diplomàcia pública és de vital importància per a Catalunya i per al seu futur.
I a què ens referim amb el concepte “diplomàcia pública”? Doncs a les noves formes de projecció política exterior pròpies del món globalitzat. Avui les barreres i les distàncies perden sentit i es multipliquen els contactes entre persones, entitats i empreses d’arreu del món. I de la mateixa manera, les relacions internacionals entre les nacions sobrepassen la concepció clàssica de la diplomàcia entre estats.
(Continua)
Els catalans que viuen i treballen en d’altres països, que fan xarxa, que són actius, que es mantenen en contacte i generen noves relacions socials i professionals són l’exemple d’aquesta nova diplomàcia, la diplomàcia de les persones. Algunes grans potències del món ja són plenament conscients d’aquesta força ciutadana a l’exterior. Els Estats Units, Austràlia, o el Japó, per posar alguns exemples, han impulsat inversions econòmiques i de formació en aquest àmbit.
Catalunya, per tant, té amb la diplomàcia pública una bona oportunitat per a superar les limitacions polítiques i institucionals derivades del nostre marc competencial. El bon exercici d’aquesta diplomàcia té per a nosaltres encara més importància de cara a l’eficàcia de les nostres accions polítiques i socials. No som Estat i, per tant, no tenim el reconeixement internacional vinculat a aquest estatus. Però sí que tenim la bona feina que fan, dia a dia, des de tots els punts del planeta, les catalanes i els catalans que projecten la nostra imatge de país i una manera de ser i de viure.
Insisteixo en una idea que he expressat aquest matí: Avui, amb un món global, la identitat nacional ha esdevingut un valor afegit -pel plus que aporta la pròpia diferència- i una espècie de garantia de qualitat. Catalunya té un gran potencial per a projectar-se en el món globalitzat. Volem ser-hi i ens cal ser-hi sent nosaltres mateixos, participant en projectes col·lectius des de la nostra pròpia identitat. Es tracta de creure-s’ho i d’utilitzar tots els instruments als nostre abast, sense complexes, per fer-ho possible.
Respon a j1964f Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Sr. Ernest Benach: crec molt interessants les seves paraules, i el fet de donar suport explícit a aquesta iniciativa (i a d’altres) sorgida de la Societat Civil Catalana. En l’àmbit del Dret Internacional Públic, poca cosa podem fer, ja que aquest dret només accepta com a actors els Estats i les Organitzacions Internacionals. Però, tal com vostè diu, en el camp de la Diplomàcia de les Persones hi tenim molt a dir. I voldria acabar el comentari homenatjant al Sr. Fèlix Martí, un dels pioners, un autoanomenat “Diplomàtic sense Estat”.