La ministra Sinde, pressionada pel Govern dels EEUU va redactar una llei de mínims, molt per sota de la que ja és vigent a països de la Unió Europea sobre la protecció de la propietat intel·lectual.
A Espanya hi ha un problema enorme en saber separar el que son els interessos dels autors, sempre mal vistos, amb una pèssima imatge guanyada a pols per la seva societat de gestió SGAE i el que son els drets que genera la Propietat Intel·lectual.
A causa d’aquesta confusió, amb el deliri que comporta atacar la SGAE i amb la confusió general del que és la llibertat i el que és apropiació indeguda (robar), els internautes subvencionats per les telefòniques que son els grans beneficiaris de tot el robatori que la propietat intel·lectual està patint, es van revoltar de tal manera que els partits polítics espanyols, covards com son i amb escàs interès per defensar la cultura, especialment si això vol dir atacar als grans poderosos del país com son les companyies telefòniques, es van cagar literalment a les calces i els grans discursos a favor dels drets intel·lectuals de il·lustres i honorables com en Jordi Vilajoana van anar en orris….
Poc podem esperar dels demagogs de IU-IC-V que no han entès mai res, tampoc podem esperar massa d’ERC que a la cara diuen una cosa i al Congreso de los Diputados voten una altra, pensant els pobrets, que això els hi donarà vots… El PP com és normal està amb els poderosos i en contra de la cultura i el PNB i CiU a l’hora de la veritat, sempre amb els poderosos… son d’aquests que tenen sempre dos discursos, però que a l’hora de la veritat les telefòniques son més importants que la cultura.
És de mirada curta i de mediocritat política no donar suport a la Cultura i als drets derivats de la Propietat Intel·lectual, únicament països tercermundistes podien oferir l’espectacle depriment de l’altre dia al Congreso de los Diputados.
Mai m’he sentit espanyol, més aviat penso que això d’Espanya és un desastre descomunal destinat a desaparèixer per si sol. Però aquesta vegada també he de dir que sento autèntica vergonya del nivell dels polítics catalans que ens representen a les espanyes, des de Joan Ridao fins a Duran i Lleida passant per tots els altres… amb l’única salvetat (per una vegada a la vida) dels socialistes.
Els països civilitzats encara no s’ho deuen creure… jo tampoc! Si a Espanya és legal robar, ho deu ser per tot oi?, o no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!