Dofí a terra

Coses de no dir

Senyor “Dofí a Terra”, pot vosté començar la mascletà!

Deixa un comentari
"Me thinks..." (Watto)
“Me thinks…” (Watto)

Crec que la correcció política, en certa mesura, ha matat la intel·ligència. És la nova censura, practicada per aquells que fa uns anys clamaven per la Llibertat d’Expressió. El que van descobrir és que la Llibertat d’Expressió és bidireccional i pot donar-se que hi hagen persones que opinen diferent. Ara que tenim mitjans de comunicació clarament d’esquerres o progressistes, descobrim amb espant que la Llibertat d’Expressió…també és la usada pels que opinen diferent! Horror!

Així que alguns s’han tret de la màniga aquesta idea: que si el que dius no ens agrada, no hauries de dir-ho. I d’aleshores ençà hem anat constatant un augment en l’estupidesa ambiental. De fet sols se’n salven uns quants desafectes, marcats a foc, i la gent que per viure sense televisor ni internet no s’ha vist tan exposada a la radioactivitat benpensant.

Els “triggering language”, sexisme, transmisogínia, racisme i islamofòbia, tot en un poti-poti (fins i tot quan no es parla de raça ni de religió, sinó d’ideologia totalitària: Islam). Qualsevol cosa contrària a la mentalitat de ramat de cabres s’intenta censurar preventivament, tot aixecant l’espantall de certes paraules policia. “Allò que no està –suposadament- recolzat per la massa, ha d’ésser necessàriament malvat o terrible”, aquesta és l’essència d’aqueix pensament, ja institucionalitzat. Curiosament, a dia d’avuí, l'”Ancien régime”, la caspa institucionalitzada, és més la de les restes inaprofitables del Maig del 68 que qualsevol altra cosa que en principi puga passar per reaccionària. Aquell jovenet burgés, de família jueva, que llançava llambordes als “flics” als carrers de Paris, ja fa quasi bé cinquanta anys, s’ha convertit en un fastigós senyor panxut que no accepta que el seu temps ja ha passat, i que si bé algunes coses varen funcionar, altres clarament no. I no passa res.

Per això estem veient cada vegada més mitjans progressistes que tanquen la seua secció de comentaris. O, si més no, la tanquen per a cada notícia susceptible d’aixecar opinions contràries a allò estipulat pels guardians de la correcció política. Ho hem vist mil vegades, i no només en mitjans progressistes, també en diaris dretans, com El Mundo o La Vanguardia. El que abans era paradigma d’obertura i trencament del “monopoli informatiu”, ara resulta ser un niu de trolls, assetjadors i gent malvada. Recomane molt llegir açò:

http://www.breitbart.com/tech/2015/10/27/the-lefts-war-on-comment-sections/)

 

Per anar tancant, diré que, al meu humil parer, allò políticament correcte és censura dels febles de ment i de llurs idees, per tal d’evitar que s’evidencie la seua manca d’essència, per controlar el Discurs, i per bloquejar opinions discordants, fent veure ser tolerants i intentant distanciar-se de censures més tradicionals i violentes.

Açò dit, només vull afegir que aquest bloc naix amb la vocació de passar-se tota llefiscositat benpensant per l’Arc de Triomf (així, en majúscules), així com la correcció política, tan sovintejada pels pobres d’esperit i criatures porugues de la vida. Escriuré de temes variats, fins i tot contraposats, amb opinions, puc avançar-ho, que sovint semblaran contradictòries. Perquè així som les persones quan ens mostrem genuinament tal com som i sentim; sense lligams estúpids amb ortodòxies castrants. I, sobretot, perquè em considere hereu de Lao Tse i el Daodejing; d’Hermes Trimegist i l’Alquímia; d’ Epictet d’Hieràpolis, i els filòsofs estoics; de Zaratustra i el Zoroastrisme; de Gilabert de Castres i el catarisme; i per descomptat de Montaigne, de Fuster i de Pla. I com que “la vie est ondoyante”, doncs jo també ho seré, malgrat les garrotades que de ben segur em cauran. Encetem, doncs, nova vida de blocaire. Sense por. Sense recança. Amunt!

Aquesta entrada s'ha publicat en General el 16 de novembre de 2015 per dofiaterra