Res no s’acaba i tot comença

Vora la mar
l’arena escrita
d’un peu i d’una crossa
vora la mar.

S’esborra
pels carrils d’un carret
tirat amb afany
i amb les ones i els dies
i els anys.

Vora la mar
s’atura a llegir
amb esforç.
L’esguerrat duu
al carret
la seva bota
sadollada de betum.

Vora la mar
el pes d’un pes
escrit en l’arena.

Un esguerrat de nord
vora la mar.

(Febre de nit, El Padró, 1988)