Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Vint-i-cinc anys (II)

 

Una ampolla de vi
que tastarem, vint-i-cinc anys
vint-i-cinc anys
una ampolla de vi
Brindarem pels vint-i-cinc anys
vinents
Un vi
Vint-i-cinc anys
assaonats
i un vi.

Mirarem el pòsit
recordarem les mans del cellerer
Beurem el vi a glops dolcíssims
et diré t’estimo.

Vint-i-cinc anys
moltes ampolles de vi
de vi assaonat i dolç
per a nosaltres, cada any un glop.

Un vi, un vi dolç
ens recorre les genives
un vi negre, negre i roig.

3 novembre 1992



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent