Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Vint-i-cinc anys

 

Un glop de vi dolç
per cada any, cadascun
dels vint-i-cinc

vint-i-cinc anys vinents
vint-i-cinc glops pels anys darrers.

Ens en beurem el pòsit
i el que sura al vi
ens mossegarem les llengües
ens menjarem els dits.

Una ampolla de vi
encetarem; una nova ampolla.

Vint-i-cinc anys
vint-i-cinc més on siguis plenament feliç.

 

3 novembre 1992



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent