Res no s’acaba i tot comença

Tinc per tu, que tu tens per a mi, cada bri de la pell, i l’esguard
limitat de fit a fit, cobert d’aquesta broma que ens separa -i li han dit pols-.

Tinc per tu aquesta tendra passió de coneixe’t i dar-te gust. Espai
del meu espai, i sentit del meu sentir més profund.

Junts cerquem aquest àmbit, meu, de tu, de jo, nostre. I hostes
del propi reflex besem uns llavis càlids i lliscosos, oberts, regalant
saliva a la saliva.

Tinc per tu, que prou ho saps, cada segon de pensament, segur de tu,
que el preserves els dos en l’esguard.

(Febre de nit, El Padró, 1988)