Res no s’acaba i tot comença

També tu coneixes aquest ou
que t’ha anat voltant pel cap
després dels malsons més vius.
Predius les sorts més esperades
i cobreixes les ferides més fondes
amb un estendard de seda.

Valgué la pena recórrer aquest temps?
Potser a recer de la nit t’ajups
evident que ets mesell i cobert
per aquest pregon motlle que ens colga.

Dins d’aquesta bola terràqüia
l’aplec de casualitats i ventures
ens és fretura, per tal de badar la closca.
Bé coneixes la fosca en aquest ou
que tant has meditat i temptat.

(Febre de nit, El Padró, 1988)