Res no s’acaba i tot comença

També aquest fragment de consonància
se’l menjaren els cucs.

Destrals trencadores
de ferralla i ciment
són callades mares
d’una bellesa de dol
que passegen carrers
i arrosseguen cadenes, dolors.

Destrals trencadores
envoltades de creus
i dels colors d’una ensenya
ennegrida pel plany d’un ancià
i esquitxada de sang. Per escarn
als qui tot ho donaren
o que empenyeren primers.

Bandejaren destrals els seus fills
vergonyosos de les prades
o de la crua desfeta dels seus.

Aquest temps fragmentat
per destrals trencadores
són roses i espines
i fusells i falcons.

(Febre de nit, El Padró, 1988)