Res no s’acaba i tot comença

Somio l’afligida carbassa
travessada subtilment
i amorosament per un grill.

Carbassa trepada
per un lent escarabat
fornit d’un recel i deformitat.

Armat de la feblesa
d’una dolguda i preada
senyora de l’hort.
Per sort cabell d’àngel
o amor d’un trobador.

(Febre de nit, El Padró, 1988)