Res no s’acaba i tot comença

S’ha esvalotat, l’animal
i del garfi, ulls al sostre
ja li ragen desitjos en sang.
Després l’han esventrat
sencer.
I la cua cargolada
no li balla de content.

L’aprenent de tretze anys
se l’ha dut cap a la nevera
a reposar.

S’ha esvalotat el porc
curull com un ou
que per no moure’s grunyia.

S’ha desprès de cada pecat
i les ha dites totes, tot traient
un verí escumós.

Plorós de les seves porcades
d’una vida vil i repugnant
que s’acaba
com un malson.

(Febre de nit, El Padró, 1988)