Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

…Separa els esbarzers, el porc senglar

 

Separa els esbarzers
s’ajup, i de mica en mica
s’ha trobat amb la presa
atacada feréstegament…

Quan ha acabat la pàgina
com fa cada nit
marxarà al cafè, i després
convidarà alguns companys
i els dirà que l’article està llest.

Plegats, passejants per la Rambla
faran l’ullet a les meuques, i elles
xamoses d’allò més, riuran.
I les hi convidaran generosos
amb molt d’interès
i re.

Fermí ha tornat al tuguri.
Plany uns llavis suculents, i llengües
més terrenals que la seva trista avidesa.
I sota la bombeta polsosa
que baveja quinze vats somorts
s’escriu relats de luxúria
històries de sadisme i d’incest
prest a esbotzar les barreres.

…Separa els esbarzers, el porc senglar
amb sang als ullals. Avança, i caut
i incontinent escomet la camperola
penetrant-la amb convulsions…

 

(Febre de nit, El Padró, 1988)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent