Separa els esbarzers
s’ajup, i de mica en mica
s’ha trobat amb la presa
atacada feréstegament…
Quan ha acabat la pàgina
com fa cada nit
marxarà al cafè, i després
convidarà alguns companys
i els dirà que l’article està llest.
Plegats, passejants per la Rambla
faran l’ullet a les meuques, i elles
xamoses d’allò més, riuran.
I les hi convidaran generosos
amb molt d’interès
i re.
Fermí ha tornat al tuguri.
Plany uns llavis suculents, i llengües
més terrenals que la seva trista avidesa.
I sota la bombeta polsosa
que baveja quinze vats somorts
s’escriu relats de luxúria
històries de sadisme i d’incest
prest a esbotzar les barreres.
…Separa els esbarzers, el porc senglar
amb sang als ullals. Avança, i caut
i incontinent escomet la camperola
penetrant-la amb convulsions…
(Febre de nit, El Padró, 1988)