Res no s’acaba i tot comença

Penso el dèdal
debilitat d’autors
i deixebles.

Al dèdal se cedeix a la via nècia,
als monstres de la seva monstruositat.

Privats del pensament laboriós
i allunyats del plor. Caminen urcs,
sentinelles i fautors dels seus xiprers .

El dèdal: evasiva feixuga
per la via més morta.
Hora tardívola i clau de pas
de la cabalosa nit.

Presó dels homes
feblesa maquinada del minotaure alletat
a les mans d’un esgarriat.

Sóc caminant al dèdal
debilitat d’autors.

(Febre de nit, El Padró, 1988)