Peces d’escacs gegants
que ballen impensades
en una vida feta tauler.
El virolat de la riba
simètrica i indefinida, limitada
per uns ulls de jugador
en aquesta memòria de quadres
negre-blanc-negre-blanc
irromputs per esveltes peces
reis i consellers, clergues i dames
humils proletaris i propietaris del burg
còmodes formes i més alts contorns.
El tauler, testimonis i presoners
camí per la riba nícia
deturant-nos-hi cada present cansat.
(Febre de nit, El Padró, 1988)