Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Peces d’escacs gegants…

 

Peces d’escacs gegants
que ballen impensades
en una vida feta tauler.

El virolat de la riba
simètrica i indefinida, limitada
per uns ulls de jugador
en aquesta memòria de quadres
negre-blanc-negre-blanc
irromputs per esveltes peces
reis i consellers, clergues i dames
humils proletaris i propietaris del burg
còmodes formes i més alts contorns.

El tauler, testimonis i presoners
camí per la riba nícia
deturant-nos-hi cada present cansat.

 

(Febre de nit, El Padró, 1988)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent