Res no s’acaba i tot comença

L’escurçó audaç
repta silent
l’asta de la llança.

Avança una visió
oberta a la llum
nit de cada estrella.

Vetlla a la cambra
i roman el temps
que el sol partirà.

Viurà cada aspror
de l’asta envellida
o sulsida pel foc.

L’escurçó ha salpat
i carrega amargors
direcció a noves vies.

(Febre de nit, El Padró, 1988)