Publicat el 31 de desembre de 2021
La successió de xiprers, muts com pedres tombals…
La successió de xiprers
muts com pedres tombals
són espantalls
per als ocells de conte.
Però és cert que és mort
aquell veí d’en Pasqual,
en Xavier.
La successió de falses creus
i els falsos rostres familiars
li han matat tota esperança
i sentiment. Perquè mai l’amor
serà l’amor d’en Xavier.
L’enterrament, tothora de dol
es colga de gris, com l’haguessin volgut,
i encadenat, reu del seu plor.
Demà, en llevar-se, xiprers
moriran de nou tot amb aquell temps
on la ruta de Xavier l’omplí de plaer.
(Febre de nit, El Padró, 1988)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent