Res no s’acaba i tot comença

Ingenu, rodola i balla d’un cop
per l’urbs i a les illes
per oceans i camps segats:
el Dau.

A la sala de joc
a la sentència al jutjat.
Un impuls, un cop de vent
de fred, de falç, d’afany
de puny, un cop d’ull…

-S’ha fixat no sé per què en ell.

Ruleta rude, joc de nen
imprevist, impensat, imprudent
un dau rodola i s’atura finalment
borratxo o sorn, i dorm.

Ens ha dit, per bé, per atzar
la mort, presó, lligams, petó
afalacs o demà.

Lema del viatjant, caminant
rodolant d’un cop de dit.

(Febre de nit, El Padró, 1988)