Res no s’acaba i tot comença

Entusiasmat vas comprar
aquell bust de quimera
a una marbreria de Mataró
perquè t’enamorares de Notre-Dame.

Ara, quan vas al rebost
t’acompanya de la mà, i l’art
és el diable.
I quan estirat al llit
albires la teva cambra recolzat
i et toques les galtes, ja les sents.

Heus ací que per oblidar
se li ha confessat. I ell ja se l’escolta.
L’ha acollit, amb les mans poroses
i un gest de benignitat…

Ensopit, pensa que desperta, entusiasta.
I s’ha vist les banyes, que no es toca.
Aquell gust per les coses artitzades
invoca la seva profunda aflicció
en el fons pensar de la vida entristida
com qui camina pels carrils del desert.

(Febre de nit, El Padró, 1988)