Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Els desenganys, les coses…

 

Els desenganys, les coses, les mentides
les veritats sense amagatotis, els fets
realitats circulatòries entre la sang
la fam, la fam d’esperit, els neguits
el bronze i la seva fredor, el temps
cada temps de cada cosa, la historia
les mans dels homes, les durícies
les dones que no són homes, el safareig de pedra
també les agulles d’estendre, la fusta.
La roba, els llençols, l’olor a net
l’olor de planxa, el treball
i la brega, diària, de sol a nit.
Les veritats, els mitjans de comunicació
els concursos televisius, la ràdio
les veus de la nit, la remor del metro
El què, el perquè de cada cosa.
La suor, la fredor, la caiguda
els malalts i els febles, els cecs
l’ONCE i les loteries, la vida impresa
els desenganys, les coses, les mentides
les veritats malparlades, el camp
el silenci, les boques tancades
les carreteres que van enlloc
rumb a casa. A casa de qui?
Les mansions, els palaus, la llar de foc
el foc, la llum, el sofre, els llumins
el tabac, el vi, el pa, a taula, la tarda
la son, el somni, la vida. Altre cop
els desenganys, les coses, les mentides…

 

(Al bell mig del camí, Poblenou 1991-1992)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Poesia, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent