Res no s’acaba i tot comença

Cec
feixugament palpeges
tot un poble negat
i uns mots emmudits
en la foscor més vergonyosa.

Ni l’alosa no veus, ni goses sentir.
Com ahir, home mesell
i cec.

Sotmès productor
de sortides fosques
i més obscures tornades.
Esclau d’edificis i arxius.
Cec. Que els renissos res no et diuen.
Que no tens estiu.

Disfressat de cec, d’alegria i de goig.
Tolit que et cobreixes els ulls.
Negat esclau d’esguards frenètics
en èpoques difícils
de la por dels homes, i de rutilants edificis.

(Febre de nit, El Padró, 1988)