Res no s’acaba i tot comença

Constant,
escups la basarda
ennegrida pel blanc
dels delicats
moviments d’escarabat.
Transformat en home,
els mormols persistents
són passos silents.

Que t’esmunys
pels fonaments
de la menjança
als carrers frenètics
i assenyats.
Esperant i constant.
Ennegrida blancor
i delicats escarabats.

(Febre de nit, El Padró, 1988)